Categoría

Título

Autores

Artículo

L’altre dia em vaig trobar enmig d’una conversa entre dos amics. El que seia a la meva dreta, de sobte, va dir: «Votaré Aliança Catalana. L’Orriols sí que diu les coses com són. Vas per molts barris i ciutats del país i t’hi sents foraster. Si és que més d’una quarta part dels ciutadans de Catalunya són ja nascuts a l’estranger. En només 6 anys hem passat d’un 19% a gairebé el 26% de gent vinguda de fora. Més de 2 milions. Coi, és que diuen que la meitat de la gent d’entre 25 i 39 anys que viuen aquí són nascuts a fora. I això saps què vol dir, no? Doncs que el nostre país s’està esvaint. Si ja gairebé no sents parlar català. Mira, jo ja no vull més immigrants. I això no és ser racista, és voler protegir la nostra identitat, la nostra cultura i els nostres valors occidentals. I els que estan aquí, que s’adaptin o fora. Que molts venen a robar. Per no parlar ja de com estan fent pujar el preu dels pisos. No t’ho diran a TV3, no. Però per sort ara tenim xarxes socials per veure tot el que els mitjans et volen amagar. I que consti que jo em vaig creure el procés, eh. Si anava a totes les manifestacions. I vaig votar Esquerra molts anys, el Puigdemont, i fins i tot una vegada la CUP, perquè els collés una mica. I què han fet? Res. Preocupar-se de la seva amnistia. Mira, jo no sé si aquesta de l’Orriols farà res, però com a mínim així em desfogo».

Segons l’últim CEO, si ara hi hagués eleccions Aliança passaria de 2 a 20 diputats. No és un moviment aïllat. El gir identitari està sent una tendència a escala europea i mundial com a resposta a anys marcats per la globalització. Un replegament encara més accentuat en societats, com la catalana, on hi ha la percepció que la identitat pròpia està en perill: gairebé el 70% de les persones que se senten únicament catalanes diuen que la seva cultura està en risc. També ho signen una de cada dues persones nascudes a Catalunya. És un dels fets que explica que l’extrema dreta es pugui disparar fins als 34 escons, sumant Vox i Aliança. Dos perfils de votants que cada vegada s’assemblen més: són els qui més s’informen per xarxes socials i els únics que consideren que la immigració és el problema més important que té el país. La independència és un element secundari. De fet, més de la meitat d’aquests hipotètics votants d’Aliança ni tan sols es declaren independentistes.

«Tens raó, els últims anys ha arribat molta gent i n’hem de poder parlar. Ha estat un tema una mica tabú, perquè ens ha fet aflorar algunes contradiccions, i d’això se n’ha aprofitat l’extrema dreta per treure’n rèdit amb un populisme de manual: ensumar el malestar, amplificar-lo, confondre i prometre solucions fàcils, apel·lant més a les emocions que a la raó. Realment creus que la culpa que no trobis pis és dels qui encara tenen més problemes que tu per accedir-hi? Curiós que mai apuntin als grans tenidors, als ‘expats’ o els especuladors, no? Els molesten els immigrants o els molesten els pobres? Sigui com sigui, t’estan enganyant: ni podran fer que la gent deixi de venir, ni molt menys expulsar els qui ja han vingut. Per molt que t’ho repeteixin. La gent ha migrat sempre buscant oportunitats i continuarà fent-ho mentre hi hagi desigualtats i demanda de feina. Com hem hagut de fer també els catalans molts cops al llarg de la història. I davant d’aquesta realitat, només hi ha dues opcions: o cosir el país i conviure en un projecte compartit, i això vol dir donar eines per incorporar-los a la nostra societat i a la catalanitat, o fer cas a l’Orriols, pujar tots al cavall de l’odi i partir el país en dos: guetos, aïllament, fractura social. Això ja ha passat abans i ja n’hem vist els resultats.

Ah, i que sàpigues que res més eficaç que votar Aliança per impedir la independència: el seu creixement farà impossible cap suma al Parlament que pugui portar a majories o a un govern independentista en un futur. Fixa-t’hi i veuràs com, conscients d’això, alguns partits, inclòs el mateix president Illa, han buscat confrontar-hi per amplificar-la».