Categoría

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha assegurat al Parlament que les contencions mecàniques als centres penitenciaris continuen reduint-se de manera “constant i significativa”. 

Durant la seva compareixença davant la Comissió de Justícia, ha anunciat que el Departament publicarà les dades de contencions de manera periòdica i ha reiterat el compromís d’utilitzar aquesta mesura “només com a últim recurs”, tal com recomana el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura.

Les contencions són una mesura excepcional que s’aplica únicament quan hi ha un risc físic imminent per a la persona o per a tercers i quan s’han esgotat totes les alternatives. Espadaler ha remarcat la confiança en el personal penitenciari i ha celebrat la consolidació d’una tendència a la baixa: “Les dades confirmen una reducció sostinguda i volem continuar reforçant aquest camí”.

La secretària de Mesures Penals i Reinserció, Elena Pérez, ha detallat que el 2024 es va registrar un punt d’inflexió en el nombre d’immobilitzacions, que va baixar fins a 413, lluny del pic del 2023 amb 643 casos. El descens continua el 2025: fins al 31 d’octubre s’han comptabilitzat 313 contencions, una reducció global del 22,4% malgrat l’augment de la població penitenciària.

Una part destacada de les immobilitzacions (48,2%) correspon a interns amb episodis reiterats: només el 24% dels interns concentren gairebé la meitat dels casos. Les dades també indiquen que proporcionalment són més habituals entre la població jove i que un terç es produeixen en règim tancat. Per primera vegada s’ha incorporat la perspectiva de gènere: de les 214 persones contingudes, 20 eren dones, una proporció superior a la dels homes.

Pérez ha defensat que la prevenció és clau i que cal ampliar programes com RECVI, BENESTAR o UIC, que han demostrat resultats positius en la reducció de comportaments violents i, per tant, de contencions. També ha subratllat la importància del reconeixement del personal penitenciari com a agent d’autoritat, un element que contribueix a la prevenció general.

Entre les novetats, la secretària ha anunciat la posada en marxa d’una prova pilot al Departament Especial de Règim Tancat (DERT) del Centre Penitenciari de Ponent, adreçada a persones d’alta complexitat amb problemàtiques de salut mental o trastorns del desenvolupament que no responen als tractaments penitenciaris convencionals.

Espadaler ha aprofitat la compareixença per recordar els reptes del sistema penitenciari català, entre els quals destaca l’augment sostingut de la població interna —562 persones més entre gener i octubre—, un increment vinculat en part a la lluita contra la multireincidència. Per afrontar-ho, ha destacat el Pla d’increment de capacitat amb nous mòduls a Mas d’Enric, l’obertura prevista d’un centre obert a Barcelona el 2026 i el projecte d’un nou centre penitenciari de dones per al 2030.

També ha posat èmfasi en la necessitat de reforçar la seguretat, especialment davant les noves tecnologies, i ha esmentat la detecció i inhibició de drons i la gestió de comunicacions mòbils com a camps prioritaris.

El conseller ha valorat positivament els reconeixements del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, que destaca les sales multisensorials, l’atenció als interns transgènere, els programes d’activitats individualitzades i l’èxit del projecte Viu en Digital!, desplegat en tots els centres.

Espadaler ha conclòs reivindicant el model penitenciari català com a “respectuós, segur i orientat a la reinserció”, i ha garantit que el Govern continuarà treballant per un sistema “referent, exemplar i just”.