Categoría

Título

Autores

Artículo

La tardor comença a fer fuita. S’apropa l’hivern. De sobte, sortir de la feina en negra nit ja no és una excepció. Els dies s’escurcen. Passejar és només viable si ens disfressem d’esquimals. El fred ens esclata a la cara, ens esqueixa els llavis i fa niu als nostres ossos. Sentim que la llar ens crida, que volem escalfor i caliu a casa, i que desitgem que el nostre temps lliure –molt o poc– s’escoli entre les pàgines d’un llibre i s’evapori amb la fumera d’una xocolata calenta. Volem calidesa i familiaritat. Defugim la intempèrie. Recelem de l’exterior.

No és d’estranyar que els antics romans situessin prop d’aquestes dates les Saturnals, les festes dedicades al déu Saturn, que se celebraven entorn del 17 de desembre amb regals, disfresses, llums i festins. Ni que, vora el 25 de desembre, coincidint amb el solstici d’hivern, just quan els dies tornen a allargar-se de nou, celebressin el Dies Natalis Solis Invicti, el naixement del déu Sol. Com ells, nosaltres també necessitem escalfor, companyia, festa i disbauxa, quan la climatologia ens és més hostil.

D’igual manera, tampoc és d’estranyar que el cristianisme, sense una data específica a la Bíblia pel naixement de Jesús, encabís aquesta memòria allà on els pagans celebraven la nativitat del déu-llum. O que la nostra societat vinculi Nadal a la festa, a la companyia, als banquets, a l’engalanada de cases i carrers, a la il·luminació... Perquè, cristians o pagans, tots necessitem aquest aixopluc i gatzara quan arriba el fred.

Així que, ara que cantar Nadales comença a deixar de ser delicte i els carrers s’emplenen de llums i decoracions, vostè és lliure d’abraçar les festes que s’atansen com la Nativitat de Crist, o com un mer solstici d’hivern, a celebrar en família... Però no caigui en el parany o el cinisme de pensar que tot plegat –llum, regals, caliu i companyia– és només pur consumisme.