Categoría

Título

Autores

Artículo

Qui ha escrit el pla per posar fi a la guerra d’Ucraïna?, es pregunta el periodista italià Giancarlo Mola davant de les opinions de diversos observadors internacionals que, des d’un punt de vista lingüístic, l’esborrany atribuït a Donald Trump semblava la traducció a l’anglès d’un original en rus. Per paga, un grup de senadors republicans que acabaven d’escoltar el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, van declarar: «Ens ha aclarit que el pla no és la nostra proposta de pau, sinó una llista de desitjos russa». El portaveu del Departament d’Estat, Tommy Pigott, va matisar a corre-cuita que «el document ha estat elaborat pels EUA, amb aportacions tant russes com ucraïneses». El mateix Trump ha precisat que el text no és immutable: «La meva oferta no és definitiva», va dir. Entretant, a Ginebra, les delegacions dels EUA, Ucraïna i la UE examinen la proposta que ara ja no sabem de qui és o quina força té i si encara val el termini d’abans de dijous. Contra el meu pessimisme d’aquest diumenge, la Casa Blanca ha hagut d’assumir que els 28 punts (encara són 28?) del pla Trump han estat rebuts amb una oposició ferma tant per Volodímir Zelenski com pels líders europeus. Trump els ha retret el poc entusiasme: «La presidència ucraïnesa no ha expressat cap gratitud pels nostres esforços i la UE continua comprant petroli a Rússia». Com la canalla. Són hores decisives. A Ginebra han aflorat visions divergents: la nord-americana, centrada a obtenir el sí ucraïnès i demostrar que els gestos de Trump cap a Putin en la trobada d’agost a Alaska no van ser temeraris; i la ucraïnesa i europea, que defensa que la pau no pot convertir-se en una rendició i que ha cristal·litzat en els 24 punts de la contraproposta. La síntesi és complexa, també perquè la negociació continua mancada d’una peça essencial: la paraula clara de Putin. Fins ara no ha deixat entreveure si realment vol negociar o només guanya temps per permetre que tornin a parlar les armes.