Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

Fa ja una dècada, al barri Sant Josep Obrer hi havia pisos buits que els propietaris no gosaven posar en lloguer per por a impagaments o desperfectes. Al mateix temps, famílies senceres buscaven un sostre on poder establir-se. Aquesta va ser l’espurna que, el 2015, va fer néixer la Cooperativa Llars Familiars, amb l’objectiu de donar resposta a aquells ciutadans que no tenien oportunitat al mercat del lloguer convencional. El que va començar com una acció comunitària vinculada a la parròquia del barri ha evolucionat fins a convertir-se en una estructura consolidada que gestiona 25 pisos de lloguer assequible i dona resposta a una seixantena de persones, que paguen una mitjana de 325 euros.

«Som una gota a l’oceà», coincideixen Daniel Pi, soci fundador i tresorer, i Joan Figuerola, nou president de la junta, en un context en què la necessitat d’habitatge s’ha disparat durant l’última dècada. «L’accés a l’habitatge és el gran problema de la majoria de famílies. Tenir un lloc digne on viure ajuda a canviar vides», assenyalen. Aquesta és el motor de la seva motivació, ja que tota la feina és altruista: ningú cobra cap sou dins la cooperativa. La seva tasca consisteix a fer d’intermediaris i garants d’aquells propietaris que recelen de posar el seu immoble al mercat per desconfiança amb la legislació vigent.

La radiografia que fan del mercat del lloguer a Reus és delicada. «Hem tingut peticions de famílies de quatre o cinc persones vivint en una habitació llogada per 500 o 600 euros. I sense dret a empadronament perquè el contracte no és formal», explica Pi. «Hi ha molts pisos buits, sense llogar, vendre o rehabilitar, i una demanda que no para de créixer.» La llista d’espera de la cooperativa, amb 75 famílies, és un reflex d’aquest panorama. «Defugim el clixé de la persona nouvinguda. Hi ha gent d’aquí de tota la vida que no pot assumir pujades de lloguer, pensionistes amb ingressos molt baixos… És transversal», assenyalen.

Llars Familiars adquireix, lloga o rep cessions d’immobles -procedents tant de l’Administració com de particulars- i els destina a lloguer assequible després de seleccionar la família candidata. Per fer-ho, apliquen un barem que valora factors com la renda familiar, que ha d’estar entre tres i quatre vegades el preu del lloguer per garantir estabilitat; la unitat familiar o la urgència del cas. En aquest escenari, l’autèntic èxit de la cooperativa és que l’inquilí pugui refer el seu camí vital. «Un dels casos més recents és el d’una dona amb dos fills que havia patit maltractaments i que avui està plenament estabilitzada i inserida laboralment», subratllen. També recorden el d’un home que va viure sis anys en un dels pisos i que ara ha pogut començar una nova etapa.

El paper de L’Eina

Per esvair encara més la por que molts propietaris tenen a l’hora de posar un habitatge en lloguer, la cooperativa ha creat L’Eina, un nou instrument que facilita tot el procés a aquells titulars que no poden assumir la reforma del pis o la gestió administrativa. «Fem la diagnosi, proposem els arranjaments, n’assumim el finançament si cal, tramitem els permisos i la cèdula d’habitabilitat… I si hi ha problemes, ens els mengem nosaltres, com en qualsevol pis de la cooperativa», descriu Pi. Al mateix temps, el propietari conserva el dret a triar entre els perfils d’inquilins proposats. L’objectiu és incorporar fins a cinc pisos l’any procedents d’immobles actualment buits.

Només el seguiment social de les famílies està externalitzat a la Fundació En Xarxa, que dona suport professional en casos de vulnerabilitat, convivència o tramitació. La resta del circuit forma part del tercer sector: Coop57 finança, AARS assegura i En Xarxa acompanya. «És un engranatge 100% d’economia social», tanquen.