Categoría

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

«Si sembla violència masclista, és violència masclista». Aquest és l’eslògan que el Departament d’Igualtat i Feminisme ha llençat enguany en la campanya institucional del Govern per aquest 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. En parlem amb la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor Cantador.

El missatge d’enguany és clar i contundent.Què hi ha darrere?

Cada any ens marquem com a objectiu que la campanya arribi al màxim de gent possible perquè volem que es converteixi en una eina que mogui consciències i provoqui transformacions col·lectives. Enguany volem transmetre que hi ha tot un conjunt de violències culturalment acceptades que ens incomoden i produeixen efectes negatius.

Quines?

En el cas de les xarxes socials és molt clar; hi ha assetjaments continus. També ho patim en control dins d’una relació, a través del mòbil. Si a les dones els sembla que alguna actitud que perceben és violència masclista, que no ho dubtin: és violència masclista.

Quina relació hi ha entre l’eslògan d’enguany i la violència masclista digital?

Malgrat que, lamentablement, és molt freqüent, aquest tipus de violència és la més difícil de detectar a causa de la novetat del canal a través del qual es pateix. Per això insistim, si una dona creu que pateix violència masclista digital, que no ho dubti més: ho és.

I com la podria detectar?

Primer de tot, cal advertir que qualsevol de nosaltres hem sigut o podem ser víctimes de la violència masclista digital. A partir d’aquí, hem de tenir en compte que aquest en tipus de violència hi ha el factor anonimat –molts cops no se sap qui la provoca– i la rapidesa en què es genera precisament pel canal de transmissió –xarxes socials, internet...–. Molts cops ens trobem amb suplantacions d’identitat, difusió d’imatges sense consentiment o duplicació de perfils en determinades plataformes. A més, quant a la violència masclista digital en relacions, hi ha moltíssims casos de control no consentit a través, per exemple, de la geolocalització.

Quines eines ofereix la Generalitat a la dona per actuar?

Justament coincidint amb el 25N hem presentat el Servei d’Intervenció Especialitzada en Violències Masclistes Digitals (SIE Digital), el primer servei públic especialitzat en violències masclistes digitals de Catalunya, d’Espanya i un dels primers d’Europa. El SIE garanteix la resposta integral i especialitzada davant les violències que es puguin produir en l’àmbit digital. La seva finalitat és doble: per una banda, oferir atenció i acompanyament a la víctima i per una altra, aconseguir una transformació profunda recaptant coneixement en l’àmbit de la violència masclista digital per construir una digitalització amb perspectiva de gènere, on les dones siguin protagonistes i no víctimes. A més, el SIE també recull i analitza dades sobre aquest tipus de violència com el perfil dels agressors o l’impacte sobre la víctima, per tal de millorar la resposta institucional i adaptar les polítiques públiques a les necessitats reals.

Com s’hi pot accedir?

La vocació del SIE és ser un servei a distància i multicanal –web, xatweb, correu electrònic, telèfon, WhatsApp, Telegram, Instagram, TikTok, X i videotrucada–, però també podrà ser presencial o itinerant quan la situació ho requereixi. L’horari d’atenció és de dilluns a dijous de 9 a 19 h, i divendres de 9 a 15 h.

Per acabar, quines conseqüències emocionals pot patir una dona que és víctima d’aquest tipus de violència i no actua?

Moltíssimes. Ansietat, por, sentiment de culpa… El sentiment de culpa que patim les dones és el primer que genera ansietat, por i aïllament social. Això després comporta un trencament de vincles amb els teus. A més, per les dones que ostenten algun càrrec social, aquesta violència suposa una davallada de visibilitat en la seva posició a causa de l’assetjament reputacional que reben i acaben abandonant l’espai social que ocupen. I en l’esfera pública suposa una pèrdua de la veu pública i conseqüentment, una restricció en la participació de la dona en l’àmbit democràtic, trencant així la igualtat social.