Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

La matrícula viva, l’alumnat que s’incorpora a les escoles amb el curs ja en marxa, s’ha convertit en un dels principals reptes educatius, especialment en una ciutat d’acollida com Reus. 1.001 alumnes van arribar fora del període ordinari el curs passat (2024–25) a la capital del Baix Camp. Per poder absorbir l’allau de nouvinguts, la Regidoria d’Educació ha apostat per reduir ràtios i garantir així un repartiment equilibrat d’alumnat entre els diferents centres. És la seva principal bandera, en contraposició al Departament d’Educació, que defensa un tancament progressiu de línies arran de la baixada de natalitat. A Reus, però, el creixement demogràfic evoluciona en sentit oposat. A finals de novembre, el Departament d’Educació ha hagut de crear nous grups a cinc centres escolars de la ciutat: General Prim (3r EP), Teresa Miquel (4t EP), Isabel Besora (5è EP), Eduard Toda (6è EP) i Institut Gaudí (4t d’ESO).

«No es tracta només de cobrir vacants, sinó d’evitar la sobresaturació dels centres amb més alta complexitat», explica al Diari la regidora d’Educació, Pilar López. Des de la comissió municipal de garanties d’admissió, afegeix, procuren respectar al màxim la tria de les famílies, basada principalment en la proximitat al domicili. Si l’escola escollida ja no té capacitat, cal derivar l’alumne a un centre que sí que en tingui. «Cal equilibrar-ho al màxim, especialment entre l’alumnat amb necessitats específiques», apunta López. De fet, els pronòstics indiquen que la tendència no farà més que créixer. A l’ESO, fonts municipals confirmen que caldrà habilitar més línies addicionals més en les pròximes setmanes.

Disposar de ràtios baixes juga un paper cabdal. Per a aquest curs, el consistori va aconseguir no tancar cap línia i sortir amb 17 alumnes per aula en algunes escoles, «un èxit sense precedents», en paraules de la regidora, tenint en compte que la mitjana catalana és de 20. Aquesta reducció dona marge per assumir matrícula viva durant l’any i, sobretot, evita la creació de grups extra formats únicament per alumnes nouvinguts. «Això no lluita contra la segregació, la reforça», avisa López. El consistori defensa que la natalitat no pot ser l’únic criteri de planificació. Tot i la baixada de naixements, Reus continua rebent famílies amb infants en edat escolar. «La fórmula de l’àrea metropolitana de Barcelona no serveix aquí», assenyala.

L’Escola Eduard Toda és un dels centres que ha hagut de desdoblar una línia, a 6è de Primària. Ja superen els 28 alumnes i la ràtio màxima per a una sola línia és de 27. El grup, però, és heterogeni i no es diferencia en cap cas els alumnes nouvinguts. Entre tots els cursos, ja han incorporat 22 alumnes nous aquest any, i l’any passat van ser l’única escola de Reus on Educació va crear un grup addicional, en paraules de la directora, Mireia Aguado. Com a centre de màxima complexitat, el degoteig d’alumnes és una fet habitual.

Malgrat que el principal repte és la barrera idiomàtica, la demanda de l’equip docent és la impossibilitat de planificar: «Implica buscar nous espais i aules, alterar els horaris dels especialistes… aquest és l’entrebanc més gran». El que realment tensiona la dinàmica de classe és l’arribada d’alumnat en un espai molt curt de temps. «No és el mateix que arribin d’un en un que trobar-te que, en una classe de 20 alumnes, se n’hi incorporen cinc de cop», exemplifica Aguado, que subratlla el treball d’inclusió i d’atenció a la diversitat que fan els docents.

Tot i que Educació assigna un professor extra per cada nova classe creada, Aguado adverteix que, segons el Decret, els correspondria almenys mig docent més (mitja jornada), d’acord amb el volum d’alumnat. A això s’hi afegeix que aquest curs ha desaparegut la figura de l’educador social. El programa educatiu estableix que les escoles només disposin d’integradors socials, però no d’educadors, una figura que, segons Aguado, és «clau per al seguiment socioemocional d’un alumnat que, majoritàriament, és vulnerable.»

A secundària, la matrícula viva és encara més sensible. A l’Institut Gaudí s’ha creat un cinquè grup de 4t d’ESO per gestionar l’arribada de nou alumnat en aquesta franja d’edat. Durant tres mesos, aquesta vintena d’estudiants de 15 anys seguiran una aula d’acollida intensiva per aprendre català i poder incorporar-se amb normalitat a la dinàmica del centre. De fet, els alumnes que van arribar l’any passat a mig curs ja estan plenament integrats a les classes.

«Prioritzem que totes les matèries contribueixin a l’aprenentatge de la llengua. Que, a partir de les matemàtiques, per exemple, també aprenguin català», explica Albert Maruf, cap d’estudis de l’institut. El centre, també de màxima complexitat, situa l’orientació com un dels pilars de la integració de l’alumnat. Disposen d’un orientador per curs: «Són joves vulnerables, amb una motxilla emocional i un dol migratori al darrere. Els orientadors i tutors assumeixen aquesta vessant i guien l’alumnat en els diferents itineraris formatius, evitant així l’abandonament escolar.»

A l’Escola Marià Fortuny, també de màxima complexitat, enguany encara no s’ha creat cap línia extra, però el centre ja ha incorporat més d’una desena d’alumnes nous en pocs mesos, tal com expressa la directora del centre, Elisenda Gil. Per enfrontar el repte idiomàtic, l’escola reforça l’aprenentatge oral i treballa amb espais d’aprenentatge autònom que permeten adaptar les propostes al nivell real de cada alumne. Gil defensa que el projecte educatiu -com la interrelació d’alumnat d’I3 a I5-, facilita la integració de l’alumnat.

Per la seva banda, David Roco, president de la Xarxa d’Escoles Públiques de Reus, assenyala que concentrar matrícula viva en només alguns centres «incrementa la complexitat global del centre». Per això aposta per ràtios baixes i una redistribució molt acurada. «El sistema només és sostenible si el repartiment és realment equilibrat i si tots els centres, no només quatre, fan d’escoles d’acollida».