Categoría

Título

Autores

Artículo

Ara que tothom ja s’ha esbravat en la commemoració de la mort de Francisco Franco, ha arribat el moment d’explicar una realitat barcelonina que sovint passa desapercebuda.

Després de cinc dècades del traspàs al llit del dictador, encara avui, tot caminant per la plaça Francesc Macià o els seus voltants, sents tot de genteta que l’anomena amb el nomenclàtor franquista: Calvo Sotelo.

Els ‘calvosotelistes’ només són nostàlgics de temps passats que, per molt que insisteixin, no tornaran pas, car el que debò troben a faltar és una joventut que se’ls ha fos en les boires del temps. També hi ha algun ganàpia que, amb la ignorància habitual dels mig mal cultivats, sense solta ni volta ni redolta parlen i reclamen una dictadura que no han viscut. Estúpidament els sembla el millor sistema de govern, sense pensar que si tornés, la primera cosa que faria seria controlar i capar tota la xarxa dels seus dispositius electrònics que fan servir amb fruïció. Tot serien ‘ais i ois’, i, tot i afirmar ser addictes al règim, la majoria acabarien al calabós.

Allò més irònic és que la plaça Francesc Macià des de la seva creació ha patit un ball de noms que fa feredat. L’arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí va rebre l’encàrrec d’urbanitzar a començaments dels anys trenta aquella part de l’aleshores coneguda com Avinguda Alfons XIII, un racó de Barcelona majoritàriament ple de descampats.

Rubió i Tudurí es va inspirar en fer una plaça amb arbres allunyats i tristos, ja que l’espai havia de dur el nom de Jaume d’Urgell, el dissortat, el veritable successor de la corona catalana després de Martí l’humà. A la fi, amb prou feines quedà res d’aquella idea. Només hi roman un estanyol absurd al mig de la plaça amb la forma de l’illa de Menorca. Una dèria de l’arquitecte.

Un cop entrada la República, amb l’aire de vassall, típic dels catalans, batejaren la plaça amb el nom de Niceto Alcalá-Zamora el primer president de la Segona República espanyola, un espavilat que va viure sempre de l’erari públic.

Posteriorment, ja a l’any 36, van canviar el nom pel de Germans Badia, en homenatge pel seu vil assassinat. Fou un acte polític d’una hipocresia extrema, ja que la majoria de les autoritats que ho van fer, els odiaven en vida. I finalment, amb l’entrada de les camises blaves per la Diagonal, es va decidir rebatejar la plaça amb el nom de José Calvo Sotelo, el protomàrtir ‘de la Cruzada’, un monàrquic que odiava Alfons XIII, un home que quan era ministre d’Hisenda amb Primo de Rivera, va considerar Franco com un ignorant en política i economia (explicat fins i tot pel cunyadíssim Serrano Suñer). Es veu que Franco volia batejar-la com a ‘Plaza del ejército marroquí’, però es va desestimar.

És curiós com tots els noms de la plaça han estat de persones que van patir un o altre infortuni. El rei legítim Jaume II d’Urgell després de vint anys de presó fou miserablement enverinat per la nova dinastia Trastàmara, com ja no posen en dubte els historiadors assenyats, després de la farsa del Compromís de Casp que ens va dur pel pedregar.

Alcalá-Zamora va acabar morint a l’exili. Els germans Badia, assassinats per la FAI (amb el coneixement previ de Companys, segons afirmen historiadors sense manies). Calvo Sotelo va morir de dos trets a la nuca per Luis Cuenca, guardaespatlles d’Indalecio Prieto, que havia format una milícia socialista, ‘La Motorizada’, que es dedicava a venjar la mort de personatges de l’esquerra espanyola a mans de falangistes. De fet, la mort de Calvo Sotelo fou l’excusa perfecta que va fer decidir Franco d’entrar en la rebel·lió militar que ja va trobar organitzada. I finalment, Francesc Macià. Una vida atzarosa, un patriota traït diverses vegades, i un home que va haver de claudicar d’una República Catalana a una autonomia miseriosa, en la qual encara hi som lligats i extorquits el dia d’avui. Al capdavall, sóc del parer que Macià no va pas morir de vell o de malaltia, sinó de la tristesa de veure com tots els presumptes nacionalistes que l’envoltaven es venien el país per un plat de llenties.