Categoría

Título

Autores

Artículo

Aquests dies parlem d’etiquetes. De cotxes. «És nou o és vell?» «Jo no tinc etiqueta. L’he d’anar a buscar?» «Com ho he de fer?» «I què vol dir cadascuna?» «Però a veure, jo em puc moure lliurement en cotxe per la ciutat o no?» «Ui, jo visc a Reus i sembla que encara no em toca». «Però jo pago l’impost de circulació a un altre lloc, tot i que tinc pàrquing aquí. Com m’afecta?» «He d’anar a Reus i el meu cotxe és vell. Com ho puc fer? On puc aparcar ara? Tinc 24 dies? Com funciona?». Una allau de preguntes ens assalta de sobte ara que ja ha passat el dia 1 de la zona de baixes emissions a Reus. Perquè Reus és l’estrena a la demarcació, el conillet d’índies de casa nostra, per dir-ho d’una altra manera. I tot i que fa temps que se’n parla, la gent ho veia lluny i de sobte es posa en marxa i comencen les sancions. Les presses. Els pàrquings dissuassius es veuen plens. Però jo em pregunto: estaven plens per la ZBE o perquè ja ho estaven sempre? Un dia és massa poc per aclarir-ho. Hi ha els que es col·lapsen i els que són infrautilitzats, com el de Misericòrdia, on en l’últim any hi he vist un màxim de dos cotxes aparcats de manera simultània. Suposo que es preparaven per aquest moment. I ara així estem, preguntant, comentant, buscant etiquetes i rebuscant.

Entre tot aquest rebombori, queda una sensació estranya. Parlar de tubs d’escapament, emissions, matrícules i distintius s’ha convertit en un tema de sobretaula, gairebé tant com el temps o el preu de la llum. Mentrestant, cadascú fem el nostre camí. Hi ha qui descobreix que el seu cotxe, sorprenentment, sí que té etiqueta; hi ha qui comprova tres vegades el mapa de la ZBE per veure si el seu carrer queda dins o fora; hi ha qui mira autobusos i trens amb una esperança tímida, pensant que potser és el moment de canviar rutines. I hi ha qui malda per entendre uns criteris que, sobre el paper, són clars, però que a la pràctica generen dubtes constants.