Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

Els municipis per on passa la línia ferroviària R13 han dit prou i han decidit fer front comú per reclamar més freqüències de trens i amb horaris competitius. Si abans de les obres, la línia comptava amb quatre freqüències (dues directes i dues amb transbord a Sant Vicenç de Calders), ara la R13 s’ha tornat a quedar amb quatre, ara totes directes. Malgrat tot, els alcaldes consideren que és una «presa de pel» i reclamen el «servei que necessitem».

El matí d’aquest dimarts, 2 de desembre, s’han reunit a Valls els alcaldes dels onze municipis afectats, a més dels presidents dels Consells Comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès, i l’Associació Amics del Ferrocarril de Valls i l’Alt Camp. L’objectiu: unir-se i fer front a «un dèficit històric», exclamava l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, després de la reunió.

Ara per ara, han consensuat una moció que aprovaran als plenaris de tots els consistoris afectats abans d’acabar l’any en el qual es reclama ampliar les freqüències de trens i també una reunió formal amb Adif, Renfe, Rodalies i el Ministeri. Deixaran de marge el primer trimestre de 2026 i «en el cas que no s’atenguin les nostres peticions, els ajuntaments passarem a l’acció, amb accions reivindicatives fins que aconseguim el servei ferroviari que tots necessitem», ha avisat Farré.

Més concretament, l’alcaldessa de Valls ha detalla que reivindiquen poder arribar a Barcelona a quarts de vuit del matí i que l’últim surti de Barcelona sobre les nou del vespre. Ara mateix, el primer tren arriba a Barcelona passades les 08.15 h i l’últim de tornada és a les 19.22 h. Uns horaris «gens competitius», critica Farré. Els alcaldes també reclamen més trens a la franja del migdia. Per aconseguir-ho, demanen que el manteniment de les vies es facin durant la nit, «com fan a totes les línies de Catalunya». I és que la R13 és «l’única línia que es fa al matí», exposa Farré, el que condiciona les freqüències.

Els alcaldes i consells comarcals afectats defensen la importància d’aquestes mesures molt més enllà de la simple connexió. I és que, tal com ha exposat el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Joan Canela, «si volem fixar la gent al territori, això passa per tenir uns bons serveis». És a dir, «que tinguem una bona xarxa de trens, que aquests trens estiguin ben enllaçats, tant amb Barcelona, com Tarragona o també Valls, com a capital sanitària», ja que el Pius Hospital de Valls és el de referència tant per l’Alt Camp com la Conca de Barberà, tal com també ha reivindicat el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Joan Martí Pla: «Valls és centre sanitari i també educatiu de tota aquesta zona i, per tant, ho hem de reivindicar».

En aquest sentit, l’alcalde de Montblanc, Marc Vinya, defensa que hi hagi un final de línia dins de l’àmbit «perquè faciliti aquestes freqüències». «Si un tren ha d’arribar a Barcelona a primera hora, si surt des de Lleida segurament els horaris amb els quals hauria de sortir no serien compatibles, per tant, si aquest tren pot sortir d’alguna de les nostres estacions, fa més viable aquesta demanda de servei», ha exemplificat Vinya. A més, també ha recordat que molts estudiants de Montblanc es desplacen a diari a Valls i, per tant, ha posat també el focus en aquesta connectivitat entre els propis municipis de l’entorn més enllà de Barcelona. Així mateix, Vinya ha exposat que durant la reunió també s’ha posat sobre la taula la necessitat de tenir millors equipaments i uns trens també més adequats a les necessitats.

Com ha resumit el president de l’Associació Amics del Ferrocarril Valls i l’Alt Camp, Nil Magrinyà, l’objectiu és la millora de la connectivitat ferroviària. «De fet, tenir una infraestructura ferroviària com la que tenim i no fer-ne un ús convenient és un malbaratament de recursos a gran escala», ha denunciat, recordant que el ferrocarril és «un bé molt costós d’aconseguir». 

Així mateix, Magrinyà ha detallat que Valls és l’única ciutat de Catalunya amb més de 25.000 habitants que «si sumem les freqüències que té de tren i autobús és inferior a deu» i ha posat de manifest que l’estació del Camp de Tarragona «no és l’alternativa»: «Està al mig del no-res, amb molts problemes d’aparcament, l’afegit del vandalisme als vehicles i que si sumem el temps de trajecte entre el desplaçament fins a l’estació i el temps de tren, no és competitiu», tot defensant l’ús del tren convencional.