Categoría
Título
Autores
Adjunt a la Directora
Artículo
Iznik és una ciutat discreta. Quaranta-cinc mil habitants al costat d’un llac seré, a dues hores i mitja al sud-est d’Istanbul, l'antiga Constantinoble. Cap aquí es dirigeix Lleó XIV en el seu primer viatge internacional. No és una capital de llums i diplomàcia, sinó un indret que es recorre en mitja hora i que, paradoxalment, va ser capital dels imperis bizantí i otomà. Llavors era Nicea de Bitínia: un nom que ressona en la consciència de l’Església. El Papa hi va perquè fa 1.700 anys s’hi va celebrar un concili que continua vertebrant el cristianisme. L’any 325, l’emperador Constantí va moure tots els recursos per reunir uns 300 bisbes amb l’objectiu d’aturar l’escletxa oberta per l’heretgia arriana. Arrio, des d’Alexandria, defensava que Jesús era una criatura i, per tant, amb un començament en el temps. Si tenia origen, no podia ser igual a Déu Pare. Com a molt, semblant. La discussió, aparentment teològica, tenia un vessant polític: un Imperi dividit en matèria religiosa era un Imperi fràgil. Per als creients, la qüestió anava més enllà de la geopolítica. En una societat impregnada de sentit espiritual, discutir la naturalesa de Crist era com discutir el sentit de l’existència. El Concili de Nicea no va inventar un dogma, sinó que va aprofundir el credo ja professat, atribuït als apòstols. Va fer explícit allò que l’ambigüitat arriana posava en risc, afegint al credo les expressions, referides a Jesucrist, “engendrat, no creat” i “de la mateixa naturalesa que el Pare”. Paraules que avui milions de fidels reciten una mica d’esma, lluny de la tensió doctrinal que les va originar. Nicea va definir que existeix un sol Déu en tres persones i va afirmar que la veritat revelada no és negocia, s'explica. Aquesta és la càrrega simbòlica que Lleó XIV busca a Iznik. En temps de veritats toves i identitats líquides, Nicea assenyala que l’Església es construeix sobre conviccions. Iznik, amb la seva calma aparent, recorda que la unitat cristiana es va decidir paraula per paraula. A Turquia.