Categoría

Título

Autores

Artículo

Fa ben poc, parlava d’Eugenio Molero, el responsable d’un taller d’armadures que va rebre el gens usual encàrrec de desmuntar el complicat sarcòfag del general Prim per traslladar-lo des del Panteó d’Homes Il·lustres de Madrid, primer a la seva empresa per restaurar-lo i més tard al Cementiri de Reus quan es va autoritzar que el general descansés definitivament a la seva ciutat natal després d’un trasllat que va ser tot un esdeveniment popular. 

De fet, atesa la complexitat que presenta el mausoleu de Prim, es pot assegurar sense ser un expert que l’encàrrec que li van fer a Molero era qualsevol cosa menys trivial i que la tasca que va dur a terme es pot considerar, encara avui, com un fita en temes de patrimoni a l’Estat espanyol. Tot i així, la veritat és que quan va rebre l’encàrrec, tot i que segurament va valorar a consciència la seva dificultat,  Eugenio Molero no es deuria pensar ni de lluny que la seva feina passaria a formar part de la història contemporània de la ciutat de Reus i que, a més, li canviaria la vida a cent per cent.

Va viatjar de Toledo a la capital del Baix Camp per tal de supervisar i controlar tot el procés de muntatge que prèviament s’havia fet a la inversa a Madrid. Meticulós i precís, tenia la capacitat tècnica necessària per abordar una obra d’aquesta magnitud però també gaudia d’una sensibilitat artística que li permetia combinar saviesa i intuïció, precisió i art i que el procés anés més enllà d’una simple feina i es convertís quasi en una obra de creació.

Cada bloc del mausoleu es va desmuntar, catalogar i embalar amb la màxima cura per tal de no malmetre res i Molero es va encarregar de documentar amb meticulositat cadascun dels passos que es donaven. De fet, durant setmanes, i les fotografies que es van fer en són un bon testimoni, el Cementiri de Reus es va convertir en un taller artístic a l’aire lliure on cada peça es muntava com un Mecano per tal de reconstruir de nou el monument funerari, d’una bellesa i d’una singularitat extraordinàries.

De fet, les imatges que es conserven, demostren que l’Eugenio i el seu equip van anar superant els reptes que plantejava el muntatge del sepulcre del general i que ho van fer amb una combinació de coneixements tècnics i de sensibilitat artística i, de fet, va ser ell, a l’hora d’obrir el sarcòfag a Madrid, el primer que es va enfrontar a la mòmia de Prim, prou ben conservada i amb tots els atributs del càrrec.

A nivell més personal, mentre va durar tota l’operació, Molero s’estava a l’hotel Gaudí i aquesta feina li va canviar la vida. Va decidir deixar Toledo i instal·lar-se a Tarragona on va poder donar ales al seu somni de ser pintor i va començar una carrera artística lligada al realisme i a la relació directa amb la realitat. I, ves per on, anys més tard, l’atzar tornaria a acostar a Joan Prim i a Eugenio Molero. El pas del temps i el fet d’estar, protegit amb vidre, això sí, però a l’exterior va fer que la tomba s’anés deteriorant va fer que l’any 2010 l’Ajuntament de Reus decidís desmuntar-lo, restaurar-lo i, de pas aprofitar per estudiar i valorar l’estat de la mòmia. 

En aquesta ocasió, els encarregats de fer-ho van ser els tècnics de Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat amb seu a Sant Cugat però van tenir la deferència de convidar a Eugenio Molero, peça clau en el primer trasllat del mausoleu que va tenir ocasió de trobar-se novament cara a cara amb Joan Prim i Prats. Després d’aquesta anècdota puntual, Molero es va seguir dedicant a la pintura, exposant les seves obres arreu i consolidant-se con un artista lligat a la realitat, afirmant sempre que no havia pintat mai un lloc que no hagués vist abans amb els seus ulls en directe. En aquest sentit val a dir que s’ha pogut recordar recentment gràcies a l’exposició d’homenatge que la seva família ha fet al Port de Tarragona, una ocasió especial per recuperar el seu art i, sobretot aquest episodi insòlit en la història de Reus.