Categoría

Título

Autores

Artículo

Aquesta setmana hem fet un tomb amb sortida i arribada a l’Aleixar (Baix Camp). Hem passat per l’ermita de Sant Blai i per la finca les Planes on encara està plantat el pi monumental que la ventada del 7 de desembre de 2024 va destrossar. La gran soca continua a la vora del camí com un gegant mort dempeus. Fa dos anys vam passar pel mateix lloc quan el Pi de l’Aleixar, un exemplar únic, era viu. Ens queda el record. En acabar la caminada hem trobat un veí que passejava el gos i hem fet petar la xerrada esperant l’hora de dinar. Hem parlat sobretot del fill predilecte de l’Aleixar, Josep Guardiola i Grau, sens dubte un dels personatges més destacats i singulars de la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX. Guardiola emigrà a Amèrica on inventà una màquina que va revolucionar el comerç del cafè perquè permetia un assecament uniforme del gra. Va impulsar la constrcció del canal de Panamà i va idear una llengua universal, Gramatica uti nove prata kiamso orba (1893), per superar el garbuix de la Torre de Babel. Guardiola fou generós amb el seu poble. Va construir l’hospital-asil de Sant Josep, una escola i el cementiri on està enterrat. La seva gran fortuna quedà per a la seva viuda, Rosario Segimon Artells, de Reus, que es va casar en segones núpcies amb el barceloní Pere Milà i Camps que encarregà a Antoni Gaudí la construcció de la Casa Milà, coneguda com la Pedrera. Va córrer la manefleria que Milà s’havia casat dues vegades: una amb la viuda de Guardiola i l’altra amb la guardiola de la viuda.