Categoría

Título

Autores

Artículo

Europa es juga avui a Ginebra part essencial del seu futur. Amb l’ultimàtum de Trump a Zelenski a punt de caducar, la UE afronta una pressió que no es veia des del final de la Guerra Freda. L’encàrrec és tan simple en l’enunciat com impossible en la pràctica: transformar els 28 punts del pla del president nord-americà —que s’assembla massa a una capitulació davant Putin— en una proposta de pau assumible. Tot mentre Washington exigeix resultats i Moscou espera la rendició ucraïnesa. La prioritat de la Casa Blanca és evident: acabar la guerra, sigui quin sigui el cost per a Ucraïna, i fer-hi diners. El cost és alt. Zelenski ho va resumir amb cruesa: triar entre la dignitat i la pèrdua del suport americà, que equival a la derrota militar. Ell, almenys, ha fet un pas endavant acceptant que s’obrin converses amb els Estats Units a Suïssa. Europa, en canvi, continua desorientada. Al G20 de Johannesburg, aquest dissabte, els líders europeus intentaven, sense èxit, articular una resposta coherent. «El pla és una base, però cal més feina», van afirmar després de la primera ronda de consultes. Traducció: no hi ha alternativa. El front contra el pla de Trump és ampli però dispers. Hi trobem Costa i von der Leyen, també Carney, Starmer, Merz, Macron, Sánchez i Meloni. Però oposar-s’hi no equival a tenir un pla. Aquí rau la principal feblesa europea: aspira a jugar en la mateixa lliga que els EUAi Rússia i encara no sap parlar amb una sola veu. Macron, Starmer i Merz reclamen resistir. Meloni, en canvi, evita el conflicte obert amb la Casa Blanca i repeteix la seva fórmula gentil: assolir una «pau justa». Mentrestant, el rellotge avança i el pendent és cada vegada més difícil de remuntar. El risc és clar: que el marge de maniobra s’esgoti i que la guerra, empesa per l’alineament tàctic entre Trump i Putin, es tanqui per esgotament i no pas per negociació. Europa vol ser un actor internacional. Avui, a Ginebra, descobrirà si encara pot evitar convertir-se en un mer espectador.