Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

Tot està pràcticament a punt per a què el Castell de Miravet obri una nova etapa com a actiu històric i turístic de primer ordre per a les Terres de l’Ebre i el conjunt de Catalunya. Aquest mes de desembre està prevista la inauguració de les obres que s’han dut a terme en els darrers mesos, de restauració de dos espais singulars del conjunt: el bastió d’accés al recinte sobirà i l’edifici de les cavallerisses, que suposaran a més el tret de sortida per al projecte ‘Els Ulls de la Història’, que renova la museografia i el relat per explicar el monument, amb tecnologia immersiva i un potent projecte pedagògic. La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, va fer ahir dissabte una visita d’obres per comprovar de primera mà l’estat avançat dels treballs.

El projecte de restauració ha permès consolidar les estructures arqueològiques i arquitectòniques més rellevants del bastió d’accés, garantir la seva estabilitat estructural i recuperar tot aquest espai per a la visita pública. Uns treballs que, a més, han tret a la llum les restes d’una torre d’època andalusina i que han obligat a repensar el projecte inicial.

També hi ha hagut sorpresa a les cavallerisses, ja que els treballs han permès corroborar que l’espai va ser usat com a Pròcura pels templers, l’espai des d’on exercien l’administració del territori. La intervenció feta completa el tancament de la volta de canó que l’edifici tenia en el moment que fou bastit. Amb la consolidació i restauració de l’estructura de la coberta de la nau s’ha pogut retirar l’anterior coberta metàl·lica que, des de principis dels anys noranta, protegia l’espai. El projecte ha restaurat també la façana principal de l’edifici i reconstruït la gran porta d’accés que hi van bastir els templers.

Es tracta d’unes actuacions que han suposat una inversió global d’1,3 milions d’euros, encarregades per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura a l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), i finançades amb fons Next Generation.

Ara està en redacció una segona fase, en què es preveu fer la accessible la coberta de les cavallerisses, adequar l’accés a la sala del Comanador o diverses millores al Refetor, segons detallà Carme Bergés, cap de l’àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Al mes de desembre arrencarà també un projecte de millora de l’eficiència energètica i de l’accessibilitat al monument.

A més de la rehabilitació, el Castell de Miravet s’incorpora aquest final d’any al projecte ‘Els Ulls de la Història’, que revisa, reinterpreta i renova les museografies d’espais patrimonials, apostant per la innovació tecnològica, incidint en l’àmbit educatiu i la promoció territorial. El projecte va arrencar al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de La Roca dels Moros de Cogul i s’ha implantat també a la Cartoixa d’Escaladei al Priorat i al Centre del Romànic de la Vall de Boí. Es tracta d’una nova manera d’explicar moments concrets de la història de Catalunya i el seu patrimoni a través de microrelats que situen el visitant en un temps i lloc concret, incidint en el que és local i privat que permet transcendir al més universal i públic. Aquests nous relats es materialitzen mitjançant sales d’ulleres virtuals, guies multimèdia i diferents recursos interpretatius i programes pedagògics als espais patrimonials.

En el cas del Castell de Miravet, s’ha adequat l’espai del celler per tal de dur-hi a terme les activitats immersives.

Dominant el curs de l'Ebre

El castell de Miravet s’alça sobre un turó de vuitanta metres d’alçada que domina el riu Ebre. Aquesta ubicació estratègica ha contribuït a fer que l’indret fos ocupat des de la prehistòria i ha donat al castell un destacat protagonisme històric. Els orígens del castell actual es remunten al segle XII quan, en el context de la conquesta cristiana, el comte Ramon Berenguer IV conquereix, l’any 1153, la fortalesa als andalusins i la dona a l’orde del Temple.

Sobre les restes de l’antiga fortalesa (hisn) andalusina, els templers de Miravet van reconstruir el castell seguint les tendències de construcció militar importades de Terra Santa i el van convertir en el centre de la comanda de Miravet i seu de la província templera de Catalunya i Aragó.

L’abolició de l’orde del Temple a principis del segle XIV va posar fi a aquesta etapa d’esplendor i el castell va passar a mans de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Posteriorment, el castell va ser remodelat, però va mantenir l’estructura que l’ha convertit en un dels exemples més notables d’arquitectura militar templera d’Europa.