Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

Quatre llambordes daurades recorden, des d’aquest cap de setmana, a quatre espluguins que van ser deportats als camps de concentració i extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Tres van ser assassinats i només un va ser alliberat. Era Antoni Descarrega Llop i del seu periple en va tornar amb una forquilla que ha passat de generació en generació, en record a aquella deportació, en el seu cas, a Mauthausen.

Amb l’acte d’aquest cap de setmana, celebrat dissabte, 22 de novembre, l’Espluga de Francolí culmina el projecte de memòria democràtica iniciat fa set anys amb la col·locació de les conegudes com a ‘Stolpersteine’. Ja n’hi ha més de 680 a tot Catalunya i, ara, quatre llueixen als carrers de l’Espluga de Francolí, davant la porta dels darrers domicilis dels deportats.

«Avui recuperem el record», reivindicava l’alcalde, Josep M. Vidal, en un acte que es va fer a la plaça de la Vila, amb la presència de familiars dels homenatjats i altres veïns i veïnes. Es va fer memòria d’Antoni Vendrell Casares, deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen el 1941; Joan Rosell Huguet, també deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen el mateix any; Lluís Miralles Casadó, deportat a diversos camps nazis i assassinat a Wöbbelin el 1945; i Antoni Descarrega Llop, deportat a Mauthausen i alliberat el 1945. Però Vidal va fer també una menció especial a un cinquè espluguí també deportat però que, com que segons els criteris internacionals del projecte Stolpersteine, les llambordes s’instal·len davant del darrer habitatge conegut de les víctimes, en aquest cas quedava al marge de l’acte. 

Es tracta de Josep Sanahuja Nadal, nascut a l’Espluga i deportat a Buchenwald. La seva darrera residència la va fixar a Vilafranca del Penedès, ciutat on ja disposa de la seva Stolpersteine, i per la qual cosa, ahir se’l va mencionar, però no es va col·locar cap llamborda.

L’acte va continuar amb una actuació d’una alumna i una exalumna de l’Escola Municipal de Música Jordi Francolí i, finalment, es va fer entrega de les llambordes als seus familiars. A continuació, els veïns van fer un recorregut per anar instal·lant, casa per casa, les Stolpersteine. La primera parada va ser al número 37 del carrer Nou, on es va col·locar la llamborda en record a Antoni Vendrell Casares: nascut el 1898, exiliat a França, deportat el 1941 a Mauthausen i assassinat el 18 de juliol de 1941 a Gusen.

El recorregut va seguir cap al carrer de la Sortida, on es va col·locar la segona llamborda, en aquest cas en memòria a Antoni Descarrega Llop, nascut el 1904, exiliat a França, deportat el 1940 a Mauthausen i, finalment, alliberat. 

El carrer dels Templaris va ser la següent parada, amb el record de Joan Rosell Huguet, nascut el 1914, exiliat a França, deportat el 1941 a Mauthausen i assassinat el 29 de maig de 1941 a Gusen.

La darrera Stolpersteine es va fer sense la presència de familiars, i és que, tal com es va exposar, els familiars són ja d’edat avançada i no viuen a l’Espluga. Veïns i veïnes van acompanyar en la col·locació d’aquesta llamborda, en aquest cas en honor a Lluís Miralles Casadó, nascut el 1922, exiliat a França, deportat el 1944 a Natzweiler-Struthof i mort el 5 de maig de 1945 a Wöbbelin. 

Per encàrrec de l'Ajuntament, l’historiador Àlex Rebollo va elaborar la recerca 'Memòria a peu de carrer', que va permetre identificar els deportats, reconstruir-ne les biografies i localitzar-ne els domicilis. L’any 2022, l’Ajuntament va aprovar i tramitar la sol·licitud de les llambordes, que finalment van arribar aquest setembre del 2025.