Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

La sexualitat continua sent un dels principals tabús en l’àmbit de la discapacitat. Tot i els avenços legislatius, obstacles com la sobreprotecció, la infantilització o la manca d’una educació sexual accessible dibuixen un escenari encara fràgil respecte a la llibertat sexual de les persones amb diversitat funcional. El silenci que envolta aquesta qüestió no fa més que alimentar mites i estereotips, i dificulta que aquest col·lectiu pugui exercir els seus drets amb autonomia, de la mateixa manera que qualsevol altra persona.

En aquest context, espais com la III Jornada de Sexualitat i Discapacitat. Cicles de la vida, celebrada dimecres passat al Centre Cívic Gregal de Reus, són essencials. La trobada va posar les persones amb discapacitat al centre, tot oferint-los un entorn segur per compartir dubtes i rebre eines que permetin viure la sexualitat amb dignitat i sense restriccions. També va posar el focus en la necessitat de saber identificar què és un abús, entendre els canvis que experimenta el cos. La Llei 8/2021 reconeix la capacitat jurídica plena de les persones amb discapacitat, i les decisions sexoafectives no en són una excepció.

La jornada, impulsada per la Comissió de Sexualitat del Consell Municipal de la Discapacitat i la Regidoria de Salut i Esports, va reunir persones amb discapacitat, famílies, professionals, estudiants i entitats per abordar un debat que Reus ha començat a posar en primer pla pel que fa a les polítiques públiques. De fet, tal com va remarcar la psicòloga i sexòloga Gemma Deulofeu , una de les claus pendents és reforçar la formació dels professionals de la salut i l’atenció social per garantir un abordatge adequat de l’educació sexual.

Especialista també en salut mental i diversitat funcional, Deulofeu va ser una de les veus del certamen. En la seva ponència, va identificar els dos enfocaments erronis que encara dominen el discurs social: «O bé se’ls asexualitza -com si no poguessin tenir desitjos, necessitats afectives o intimitat- o bé se’ls hipersexualitza. Davant de qualsevol comentari s’activa una alarma. Hi ha un silenci excessiu: moltes vegades ni tan sols ens asseiem a preguntar què necessiten o què volen».

En aquest sentit, Deulofeu va alertar que, durant dècades, les persones amb discapacitat havien estat «substituïdes» en la presa de decisions, fins a vulnerar drets tan bàsics com poder “expressar la teva orientació sexual”, no permetre “que puguis dormir amb la teva parella” o fins i tot patir “esterilitzacions”. Per això, l’accés a una educació sexual i poder ser autònom en la sexualitat “facilita la prevenció, el benestar i la seguretat”.

Educació sexual accessible i autocura

La sexòloga va destacar la necessitat d’una educació sexual «adaptada, clara i visual», que permeti entendre el cos, el consentiment i els límits. «Si no posem nom a les parts del cos, tampoc podran explicar si hi ha hagut un tocament. I si no tenen informació, no poden discriminar què és un abús i què no», va explicar. Per tant, defensa treballar l’autocura com a pilar: «Trobar espais d’intimitat, poder explorar el propi cos, saber identificar què és saludable i què no, i no normalitzar el dolor, ni físic ni emocional.»

Per la seva banda, la regidora de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martínez, va fer una valoració «molt positiva» de la trobada i va remarcar que la jornada «s’ha consolidat com un espai imprescindible de reflexió, coneixement i reivindicació de drets». Martínez va subratllar que «l’exhauriment del centenar d’inscripcions demostra el compromís de la ciutat amb aquesta transformació» i va agrair «la feina constant de la Comissió de Sexualitat del Consell Municipal de la Discapacitat i del grup de treball pels drets sexuals», gràcies a la qual -va dir- «podem abordar amb rigor i cura la defensa dels drets sexuals i reproductius de tothom».

D’altra banda, Mercè García, pedagoga de Down Tarragona i membre del projecte Encaixem els 5 sentits, va abordar el cicle menstrual, la menopausa, l’andropausa i els canvis fisiològics en homes i dones amb diversitat funcional, un dels àmbits on el silenci és més present. «Encara hi ha molts mites perquè no s’ha fet educació sexual.Si la mare utilitza compreses, la filla també. Però ningú li ha explicat que pot decidir, i que existeixen altres opcions.»La pedagoga va insistir que «el silenci també educa», i que la normalització passa per «parlar des de ben petits, amb vocabulari adequat i amb confiança».