Categoría

Título

Autores

Artículo

Divendres, el jutge Paul Friedman va anul·lar les restriccions imposades als periodistes per Pete Hegseth, el secretari de Guerra de Donald Trump. Hegseth havia obligat els mitjans a signar un compromís de no publicar informació si Guerra no n’autoritzava formalment la difusió. Fins i tot els prohibia buscar pistes a les xarxes socials sense autorització. El jutge ha declarat inconstitucional tot aquest dispositiu. La sentència recorda que Trump ha iniciat unes quantes guerres i que la informació lliure és clau perquè els ciutadans ho puguin entendre. «En vista de la recent incursió a Veneçuela i la guerra en curs amb l’Iran —diu—, és més important que mai que el públic tingui accés a informació elaborada des de perspectives diverses sobre el seu govern, perquè li pugui donar suport, si vol fer-ho, o protestar, i decidir, basant-se en informació completa, plena i oberta, a qui votarà». Quina gran definició de periodisme. Des de la primavera passada, Hegseth promou una campanya sistemàtica contra la premsa independent: ha retirat l’accés als periodistes que li desagraden, ha imposat restriccions greus per acreditar als substituts, ha expulsat els periodistes que es van negar a complir-les i ha obert la porta a influencers i sicofantes del trumpisme disfressats de reporters. No és la primera derrota de l’administració Trump en aquest camp. Cada cop que tracta els mitjans amb mesures despòtiques, els tribunals ho tomben. Tant si es tracta de barrar l’accés dels reporters al govern o als funcionaris, de castigar cobertures desfavorables o de redissenyar el panorama mediàtic per afavorir els lleials, els jutges insisteixen: aquestes accions vulneren la Constitució. I, tot i que alguns mitjans han cedit als atacs de Trump (The Washington Post i la CBS en són el casos més remarcables), els tribunals —als EUA— són encara un espai on la campanya contra els drets i les llibertats troba una resistència significativa. Mira, com aquí, oi?