Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

Un avenç mèdic tan esperançador com incipient ha irromput amb força en l’opinió pública l’últim mes: «Èxit inicial d’una vacuna personalitzada contra el càncer de mama triple negatiu», sentenciaven les principals capçaleres del país. Es tracta d’un dels subtipus de càncer de mama més agressius i difícils d’abordar. Avui en dia encara no disposa de tractaments dirigits —diana terapèutica—, fet que limita les opcions a la quimioteràpia i, en alguns casos, a la immunoteràpia. En paraules dels oncòlegs, són tumors «orfes» de tractaments específics.

En aquest escenari, qualsevol pas endavant genera una gran expectació. Però un titular tan categòric pot induir a la confusió. No és la primera vegada que avenços preliminars generen grans expectatives abans d’hora. Un exemple recent és la investigació sobre una possible teràpia contra el càncer de pàncrees liderada pel Dr. Mariano Barbacid, amb resultats prometedors però encara sense haver estat provada en humans.

En aquest estudi, en canvi, la vacuna sí que s’ha testat en persones. Concretament, en 14 pacients, dins d’un assaig de fase 1. És una etapa molt inicial, en què els resultats no són encara concloents i l’objectiu principal és demostrar la seguretat del tractament. Totes les participants havien patit prèviament aquest càncer i, en el moment de rebre la vacuna, ja es trobaven lliures de malaltia. En el seguiment, 11 d’aquestes pacients no han presentat recaiguda.

No és una vacuna preventiva

Però el primer que cal aclarir és el concepte de vacuna. «Quan parlem de vacuna, normalment ens referim a una prevenció primària, és a dir, a evitar que la malaltia aparegui», explica el doctor Kepa Amillano, metge adjunt d’Oncologia Mèdica i responsable de la unitat de càncer de mama de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. «En aquest cas, no és així».

El que planteja l’estudi —desenvolupat per la companyia BioNTech i publicat a la revista Nature— «és més aviat una prevenció secundària, perquè s’aplica en dones que ja han tingut un càncer de mama triple negatiu», en paraules del doctor. S’administra un cop la pacient ha estat operada i ha completat el tractament, amb l’objectiu d’evitar que el tumor reaparegui.

La clau del mètode és la personalització. «Els investigadors seqüencien l’ADN del tumor de cada pacient i, a partir d’aquesta informació, generen una còpia en ARN», detalla Amillano. Aquesta còpia actua com una mena de simulació del tumor que s’introdueix a l’organisme. El sistema immunitari la reconeix com a estranya i activa les defenses. En concret, es generen limfòcits T capaços d’identificar aquestes característiques tumorals i, el que és més important, de mantenir-ne la memòria.

«El que es busca és entrenar les defenses perquè, si en el futur tornen a aparèixer cèl·lules amb aquestes característiques, el sistema immunitari les pugui reconèixer i atacar», assenyala Amillano, responsable de la unitat de càncer de mama de l’Hospital Sant Joan de Reus, un referent en aquest àmbit.

Ara bé, els resultats s’han de llegir amb cautela. L’estudi es troba en el primer esglaó del desenvolupament clínic. «El fet que puguem aplicar aquest tractament en persones i que sigui segur ja és, en si mateix, un pas important», apunta el doctor.

Per determinar si realment la vacuna redueix les recaigudes caldran estudis més avançats, amb un nombre més gran de pacients i comparacions amb els tractaments estàndard. És el recorregut habitual en el desenvolupament de qualsevol nova teràpia i pot allargar-se durant anys.

A més, aquesta estratègia no està pensada per a tots els escenaris. Amillano recorda que no és una vacuna preventiva per a la població general ni tampoc un tractament per a malaltia metastàtica. El seu potencial se centra en pacients en fases inicials que ja han estat tractades amb intenció curativa.