Categoría

Título

Autores

Artículo

Les recents eleccions al Barça no han fet més que confirmar que l’economia cada cop pren més protagonisme en el món del futbol. Les dues candidatures incloïen noms significatius com l’exconseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, en el cas de la de Víctor Font, o el del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Oriol Amat, amb l’encàrrec de Joan Laporta de presidir la Comissió Econòmica. El club blaugrana enceta amb el nou mandat una etapa clau al voltant del nou Spotify Camp Nou, que ha d’exercir de revulsiu definitiu per capgirar l’encara delicada situació econòmica i sense posar en qüestió el model de propietat.

El món de l’esport i de l’economia sovint han estat situats en extrems oposats. L’esport és emoció i, en canvi, els comptes empresarials no entenen de sentiments i estan sotmesos al rigor i a l’ortodòxia. Amb tot, la mateixa evolució de l’esport cap a una gran indústria de l’entreteniment ha fet que la viabilitat dels clubs estigui sotmesa a la seva capacitat de generació d’ingressos i de sostenibilitat econòmica. Per això, sempre ha estat més fàcil entendre el moment esportiu dels grans clubs a partir dels resultats a les competicions, mentre que ja és una matèria més complexa prendre’n la temperatura financera d’una forma rigorosa.

Un dels referents habituals és l’informe anual de Deloitte Football Money, que elabora el rànquing dels 20 clubs amb més ingressos de la temporada 24/25. Encapçala la classificació el Real Madrid, que ha estat l’únic que ha superat la barrera dels 1.000 milions de facturació (1.161), seguit molt de prop pel Barça, amb gairebé 975 milions. Bayern de Munich, Paris Saint-Germain, Liverpool, Manchester City i Arsenal formen un segon grup en què cadascú supera els 800 milions.

De fet, Barça i Madrid comparteixen alguns punts en comú: gran capacitat d’ingressos però també un gran deute, condicionat per la construcció dels respectius estadis i l’ús de les anomenades palanques.

Carlos Molina és un expert analista en negocis digitals i també de l’esport, que ha superat recentment els 100.000 seguidors amb els seus butlletins diaris de Multiversial i Zona Mixta. «La gran diferència és que el Madrid ha aconseguit sempre beneficis en els últims cinc anys. Cal tenir en compte, però, que la temporada 21/22 va rebre un avançament de 360 milions d’euros del fons Sixth Street, a canvi de participar en l’explotació dels nous usos de l’estadi. Sense aquesta palanca hauria perdut 300 milions d’euros», explica Molina.

L’analista ha fet la radiografia dels darrers comptes de resultats (temporada 24/25) dels dos clubs rivals, a partir del mateix patró que utilitza amb les empreses tecnològiques. El club blaugrana ha tornat a guanyar diners per la seva activitat normal (beneficis operatius), una circumstància que no passava des de la temporada 2016-2017. Un dels factors clau ha estat la rebaixa dels costos salarials dels jugadors, que ara representen el 51% en relació amb els ingressos totals, molt lluny del 81% de fa uns anys. Però té una motxilla molt pesada en forma de deute financer brut, de gairebé 1.500 milions, que és el més alt d’un club de futbol a Europa, tot i que molt similar al del Madrid.

El segon mandat consecutiu que estrena Joan Laporta determinarà si el Barça recupera la normalitat econòmica amb l’aposta pel nou Spotify Camp Nou, que es calcula que pugui generar 250 milions d’ingressos addicionals. «Hi ha una autèntica bombolla per construir estadis, ja que proporciona una nova via d’ingressos mitjançant esdeveniments i el Barça té, a priori, la capacitat de poder fer-ho, tenint en compte que està a la ciutat de Barcelona», afegeix Carlos Molina.

Precisament, el desenvolupament de negocis més enllà de l’esport (Barça Studios, per exemple) pot ser una forma de donar entrada a nous accionistes, sense modificar l’estructura del club esportiu, amb una majoria en mans encara dels socis. L’analista de Zona Mixta posa d’exemple la lliga nacional de futbol americà (NFL) dels EUA, que ha permès l’entrada de fons d’inversió amb un límit del 10% i sense tenir capacitat de decisió. Serà el pròxim recurs del Real Madrid i del Barça per continuar liderant la cursa dels ingressos i així poder fitxar les grans estrelles?