Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

En els relats de la Guerra Civil, i també en els de la batalla de l’Ebre, sovint apareixen soldats que van lluitar al front o altres funcions que sovint s’associen als homes. Només quan parlem de les cures en hospitals o de les milicianes, ens comencem a fixar en el paper de les dones, que també estaven contribuint a la història amb les petites coses.

La representació ‘Les dones de la batalla de l’Ebre’ vol posar les tasques desenvolupades per dones durant el conflicte al centre i donar-los el valor que mereixen. L’artista Fuensanta López, una de les impulsores de l’obra, explica que, tot i les petites coses que ajudaven a tirar endavant i d’haver estat també víctimes de la repressió, molts cops les dones queden oblidades.

López destaca que eren dones que cosien roba de soldats, arreglaven llençols d’hospitals, cultivaven la terra o alimentaven els malalts.«La història s’ha escrit sempre en masculí i hem quedat relegades. Volíem donar-los veu, donar-les a conèixer. No portaven armes, però que sí agulles o cullerots per fer aquelles coses de les quals es parla poc».

L’espectacle, d’una manera íntima i amb acompanyament musical dirigit pel cantautor Arturo Gaya, mostra com les dones buscaven resistir a la rereguarda, protegint el quotidià. «Hi va haver dones que van anar al front, però altres no van poder, es van quedar, diguem que també amb un front, però, personal».

López apunta que recordar aquestes dones és fer justícia i que «cal recordar la guerra per fer la pau», perquè «la Guerra Civil és un conflicte que mai ha quedat tancat. Estem carregats de ferides obertes i l’art és una eina poderosa per tancar, ens ajuda a tenir un sentit de pertinença i d’empatia».

També destaca la part musical, essencial, no només en l’obra on es mostra com les dones cantaven per resistir i donar esperança, també en la història. «Havíem de mostrar com la música ens ajuda i ens allibera».

L’espectacle es va representar a la Sala B d’Amposta, tot just fa uns dies. L’espai va nàixer com un projecte derivat del Racó de la Festa, cooperativa que també té la companyia teatral DH Company. L’entitat té un catàleg de més de trenta espectacles, alguns molt populars durant la Festa del Mercat a la Plaça.

Amb la sala, volen continuar apropant el teatre a la ciutadania i reivindicar-lo com una eina de transformació social a més de generar una oferta cultural sòlida i estable. Però, sobretot, busquen ser un altaveu per a artistes del territori amb propostes que mantinguin un to crític i participatiu.

El poder de la cultura

Reivindicació, memòria històrica i música es troben, per tant, en la representació, que està inspirada en el llibre ‘Ebre. Relats d’una batalla’. Per construir aquesta mirada propera, territorial, i sincera, també s’han fet servir testimonis reals que ajuden a construir el relat de coratge, resistència i humanitat que, ja hem vist en dues ocasions a Amposta, però que, aviat, podríem veure en altres llocs.

No és el primer cop que López es basa en personatges reals per reivindicar la memòria cultural i col·lectiva. A més de ser una de les ‘Lorquianas’, aquest cap de setmana ha donat a conèixer les dones de la Generación del 27, Las Sin Sombrero, amb l’obra ‘Mujeres sin Edén.