Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

La Generalitat realitzarà entre el 31 de març i el 2 d’abril la prospecció que ha de permetre localitzar el pou de l’antiga fàbrica tèxtil Pich i Aguilera on hi podria haver inhumades les restes de desenes de víctimes de la repressió franquista, segons ha pogut saber el Diari. La principal hipòtesi és que la fossa se situa a l’actual carrer de Jacint Barrau, un espai que va funcionar com a camp de concentració provisional durant l’entrada de les tropes del règim a Reus, el gener de 1939. La Direcció General de Memòria Democràtica fa efectiu així el seu compromís d’intentar ubicar l’única fossa comuna documentada com a probable al Banc de Memòria Democràtica a la capital del Baix Camp.

La intervenció se centrarà en dos punts concrets a peu de carrer, entre l’antic hospital Sant Joan, el recinte de l’antiga fàbrica tèxtil i l’Institut Baix Camp —antiga Escola del Treball—. La prospecció es farà amb georadar i no comportarà aixecar l’asfalt. En cas que la tecnologia permeti detectar l’estructura del pou, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de Memòria Democràtica, «valorarà una intervenció arqueològica posterior per comprovar l’existència de restes humanes» i, si és així, «procedir a la seva exhumació d’acord amb els protocols vigents». En aquesta primera fase, no es permetrà l’accés ni a la premsa ni al públic. Les vacances escolars de Setmana Santa facilitaran la feina dels tècnics.

Els artífexs de la troballa

Aquest pas decisiu arriba després que s’acreditessin indicis documentals de l’existència de la fossa, el requisit que la Generalitat exigia per intervenir-hi. Els artífexs de la troballa són els historiadors reusencs Joan Olivella i Cristian Muñoz, i l’arquitecte Miquel Pich-Aguilera, que va localitzar el possible pou a partir d’una fotografia aèria de les forces aèries dels EUA de 1956, en una investigació avançada per aquest diari. Ironies del destí, l’arquitecte és besnét de l’antic propietari de la sedera, Felip Pich i Aguilera. Un cop constituïda la fàbrica, ja després de l’ofensiva franquista a la ciutat, el pou va passar a mans de la família.

L’empenta definitiva la va donar l’Ajuntament de Reus, que va ratificar la ubicació proposada pels investigadors. El consistori va accedir a documentació tècnica que confirmava l’existència d’un pou a nom de la fàbrica en un punt que coincideix amb l’únic testimoni escrit conservat. Paral·lelament, a través de l’Arxiu Municipal, es va identificar una possible ubicació alternativa, situada a menys de deu metres de la primera. Segons Memòria Democràtica però, només consta un únic pou, que és el que s’intentarà per Setmana Santa.

Cal tenir en compte, per tant, que el pou no estaria integrat dins la parcel·la original de la fàbrica tèxtil, actualment de titularitat municipal des que l’Ajuntament adquirís la finca l’any 2006. Es tracta d’un element clau, ja que en aquest solar el consistori projecta construir-hi 190 habitatges de protecció pública. De fet, el ple de divendres passat va aprovar la modificació urbanística necessària per poder-hi aixecar habitatge assequible.

Per aterrar els fets, cal recordar que les tropes franquistes van entrar a Reus en el marc de l’ofensiva final sobre Catalunya. La repressió es va traduir en detencions massives, judicis sumaríssims i l’habilitació d’espais de reclusió. Segons la documentació històrica, un d’aquests va ser el camp de concentració provisional instal·lat a l’edifici de l’Escola del Treball i en pavellons adjacents del complex industrial del Vapor Nou.

Poc abans de morir, Antoni Batlle, veí de Reus, va deixar l’únic testimoni escrit sobre la fossa l’any 2001. En un article publicat a El Punt, va relatar que el propietari de la fàbrica li havia encarregat un informe tècnic sobre l’estat d’un pou, construït a inicis del segle XX per abastir d’aigua les instal·lacions industrials. La inspecció la va dur a terme un familiar seu. «Va pujar tot tremolant i sense color a la cara. Va dir que, a uns trenta metres, estava tot ple de cadàvers». Davant d’això, Felip Pich i Aguilera va ordenar tapiar-lo.

Nova giragonsa del destí. Es dona la circumstància que un oncle de Batlle havia estat presoner en aquell camp de concentració. Allà va coincidir amb alts càrrecs republicans, que li van parlar de l’existència de la fossa. Segons aquest testimoni, els guardians torturaven els presos amb un instrument anomenat porrillo. Alguns hi morien a causa de les agressions i d’altres per les condicions insalubres. «Un cop morts, un capellà militar els donava l’absolució i els llançaven al pou». Els mateixos presoners eren obligats a tirar-hi calç viva.

Malgrat l’existència de dues possibles ubicacions, els historiadors s’inclinen per la seva hipòtesi, situada tot just a l’alçada que separa l’antiga fàbrica i l’Institut Baix Camp. «Si Batlle va publicar l’article poc abans de morir és, probablement, perquè temia que el pou quedés sepultat arran de l’ampliació de l’antic hospital Sant Joan», assenyala Joan Olivella.

En canvi, els historiadors creuen que la segona possible ubicació del pou es troba en un punt on no s’hi havia de construir res. «No tindria sentit que fos aquest el que l’empenyés a deixar-ne constància», acaba Olivella.