Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

Impulsar els valors d’Antoni Gaudí arreu del món. Aquest és el punt de partida del Moviment Gaudí, que es va presentar la setmana passada a Reus i que és una iniciativa global impulsada per la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat i la Fundació Occitano-Catalana davant els reptes socials, culturals i espirituals del món actual. «A part de ser un arquitecte genial genial, Gaudí era un cristià, un patriota català, un home de la cultura de l’esforç i de la feina ben feta», explica un dels impulsors, Joan Amorós, que recorda que és obert per a creients i no creients.

Així, la iniciativa, que té vocació universal tot i haver nascut a Catalunya, vol subratllar els ideals propis de Gaudí, com els drets humans, els drets dels pobles, la creativitat, l’amor a la família i la natura, i el compromís insubornable amb la pau i la fraternitat universals a través del missatge evangèlic. Al Comitè d’Honor hi figuren personalitats reconegudes com el poeta Carles Duarte, el filòsof i teòleg Francesc Torralba, els expolítics Ernest Benach, Artur Mas i José Montilla, i l’abat de Montserrat, Manel Gasch.

El moviment Gaudí posarà el focus en diferents àmbits de treball. Entre les accions previstes, els impulsors es plantegen un congrés per reivindicar la identitat europea i els pobles que aixopluga, i la creació de think thanks perquè reflexionin al voltant de la cultura participativa, l’estat de l’escola catalana com a espai d’integració, el model econòmic actual, la natalitat i el repte demogràfic, així com l’arquitectura social.

Al marge d’això, el compositor Albert Guinovart està component l’himne del Moviment Gaudí i existeix la idea de ballar sardanes al voltant de la Sagrada Família de cara al novembre.

Gaudinistes al Camp

En la presentació del Moviment Gaudí, la periodista Tate Cabré va reivindicar el paper del Camp de Tarragona en la formació humana i intel·lectual d’Antoni Gaudí. La periodista va repassar la xarxa d’arquitectes i artistes de la zona vinculats al mestre: dels reusencs Francesc Berenguer i Domènec Sugrañes al tarragoní Josep Maria Jujol, passant per Josep Francesc Ràfols, molt relacionat amb La Selva del Camp, i l’il·lustrador Ricard Opisso.

També va destacar la influència de diversos eclesiàstics selvatans —com Lluís Segarra i Antoni Fonts— i del bisbe reusenc Joan Baptista Grau i Vallespinós, que va encarregar a Gaudí el Palau Episcopal d’Astorga. A León, el canonge Gaietà Sentís Gran va acollir l’arquitecte durant les obres de la Casa Botines.

Cabré va reivindicar figures clau en el gaudinisme, com Ràfols —autor de la primera monografia del mestre— i el biblista Armand Puig i Tàrrech, president de l’AVEPRO al Vaticà, referent actual en la lectura simbòlica de la Sagrada Família. La conferència va concloure amb dibuixos de Ricard Opisso i una idea central: el gaudinisme al Camp de Tarragona continua sent una tradició viva i essencial per entendre el Gaudí més genuí i més universal.