Categoría

Título

Autores

Artículo

Vaig i vinc sol gairebé cada dia per l’AP-7 de Barcelona a Tarragona, de Tarragona a Barcelona. Unpopular opinion: no em molesten els camions, encara que més d’un xofer ha rebut de part meva tot de penjaments, tocs de clàxon i gestos que no s’han de fer. Ells s’hi tornen amb aquelles botzines espaordidores o, si és de nit, amb uns patacs esgarrifosos de la bateria de llums que molts duen al sostre de la cabina (gabina, en deien uns meus avis, que també deien vagances). Aquelles ràfegues són un llampec semblant als llançadors de coets de la guerra d’Ucraïna. Fan molta por. També me’n fan molta aquests camions que duen enganxats dos tràilers. Són 36 metres de remolc articulat. M’inquieta com s’ho fan per fer benzina, aquests tràilers dobles. Si han d’aturar-se, desenganxar una de les caixes, proveir-se de carburant i tornar a enganxar el remolc... Potser van a cercar el carburant amb bidons. No sé pas per què, sempre que passo un d’aquests trens de l’autopista recordo una foto que em va enviar un amic de Deltebre on es veia un grafit en una paret blanquíssima d’un poble que deia: «Eres més bonica que un remolc acabat de pintar». També m’he fixat que cada cop més camions, en comptes dels retrovisors de miralls, tenen unes banyes amb càmeres enganxades a la cabina. Conec un gran empresari dels components automobilístics que em va corregir quan li vaig preguntar si venia molts retrovisors. Ara faig sistemes de retrovisió, retrovision systems, va dir, enriolat, perquè és home de bona jeia. Doncs de nit, si veig algun camió amb la banya, el passo més a poc a poc perquè als arcs de la cabina, per dins, es veuen les pantalles llargues, il·luminades amb la imatge de les càmeres. És un moment i no és perillós ni res. De vegades ens saludem amb el xofer i tot. Són coses que fas si vas i vens sol gairebé cada dia de Barcelona a Tarragona, de Tarragona a Barcelona per l’AP-7.