Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

Antoni Gaudí comença a ser omnipresent. També ho ha estat durant el pregó de Setmana Santa. No hi ha millor temàtica tenint en compte que l’arquitecte és venerable i que, a sobre, ens trobem a l’Any Gaudí. La Prioral de Sant Pere ha estat l’escenari d’aquest tret de sortida, amb un pregoner excepcional per a l’ocasió: mossèn Armand Puig. Ha fet un discurs dens i evocador centrat en la tradició religiosa local i la seva influència decisiva en la figura universal d’Antoni Gaudí.

Puig ha començat definint la Setmana Santa reusenca com una expressió col·lectiva profunda: «Expressa els sentiments d’una ciutat que s’aplega vora els braços estesos del Sant Crist de la Sang», i l'ha qualificada de «tresor i do» que la ciutat ha sabut preservar al llarg del temps malgrat les dificultats històriques. El pregoner ha situat així la celebració com un element central de la identitat reusenca, arrelada en la devoció al Crist crucificat i a la Mare de Déu.

El discurs ha establert un ampli recorregut per la infantesa de Gaudí a Reus, tot destacant el paper fonamental de la seva mare i de la religiositat popular en la seva formació espiritual. Puig remarca que «la fe d’un infant és lluminosa i deixa una petjada indeleble en el cor», i ha identificat aquesta experiència inicial com l’origen d’una trajectòria vital que culminarà amb el reconeixement eclesial de l’arquitecte com a venerable.

La Mare de Déu de Misericòrdia i Gaudí

Un dels eixos centrals del pregó ha estat la relació entre la ciutat i la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de Reus, així com la seva influència en l’obra gaudiniana. Puig recorda que «Reus no s’entén sense el santuari de Misericòrdia» i ha subratllat com aquesta devoció mariana impregna projectes com la Sagrada Família, on «el nom de ‘misericòrdia’ és omnipresent».

El pregoner també ha aprofundit en la petjada de la Setmana Santa en la imaginació de Gaudí, especialment a partir de l’acte de les Tres Gràcies, que descriu com el moment culminant de la celebració. Aquesta experiència, segons Puig, va marcar profundament l’arquitecte i es reflecteix en la seva obra.

Un exemple destacat és la façana de la Passió de la Sagrada Família, on Gaudí situa la crucifixió «a peu pla», una decisió que, segons el pregó, simbolitza la proximitat de Jesús amb la humanitat: «Jesús ha mort per nosaltres, per tu i per mi tots arriben la seva gràcia, el seu perdó i, sobretot, la seva pau».

El discurs ha repassat l’evolució de la simbologia de la creu en l’obra de Gaudí, des de les primeres construccions fins als grans projectes a Barcelona. Puig defensa que «la creu esdevé un motiu major en l’univers de Gaudí» i la interpreta com a signe de salvació i victòria sobre el mal, present en edificis com la Pedrera o la Casa Batlló.

El pregoner ha reivindicat el vincle indestriable entre Reus i Gaudí, assegurant que la ciutat «té un deute» amb el seu fill més universal. Segons Puig, tant la devoció a la Mare de Déu com la centralitat del Sant Crist de la Sang constitueixen els fonaments espirituals que l’arquitecte va transformar en llenguatge artístic i universal.

De la mateixa manera va voler acabar l’acte l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, qui va cridar a mantenir la pau durant la Setmana Santa:«Que aquestes paraules que avui hem escoltat no s’esvaeixin amb el pas de les hores, sinó que ens acompanyin en els dies que vindran. Que ens portin a la conversió sincera de tots nosaltres. Que fomentin la pau, la concòrdia i la unitat a tots els qui formem part de les diverses associacions de Setmana Santa».