Categoría

Título

Autores

Artículo

Jornades i més jornades. La regió és viva. Gairebé cada setmana hi ha una multitud d’esdeveniments i punts de trobada sobre els temes més diversos. Idees i propostes que ressonen en esmorzars, actes i dinars convocats per institucions públiques i privades. Debats, networkings, conferències, premis, presentacions de llibres i taules rodones sobre cultura, economia, innovació, aigua, tecnologia, l’articulació metropolitana o el transport públic. Hi ha teixit social, hi ha inquietud i moltes veus amb capacitat d’aportar opinions i mirades ben raonades.

Hi ha vida, i és una bona notícia, perquè sense aquest punt de partida res no seria possible. El territori compta amb una xarxa rica d’associacions i institucions que impulsen la reflexió i el debat. De les Cambres de Comerç a Gresol, passant per Impuls CatSud i el Clúster TIC. De Redessa a Tarragona Impulsa i les càtedres de la URV. Des dels diversos clubs Rotary fins al Centre de Lectura o el Círcol de Reus. La llista és injusta i parcial, és clar, perquè hauria de recollir centenars de noms, però serveix per donar una idea de la densitat d’aquesta vitalitat cívica.

Tot això és un punt de partida indispensable, però deixa en evidència algunes mancances. Hi ha reflexió, propostes i espais de trobada, però falta alguna cosa. Hi ha forats: una absència de pensament enfocat a llarg termini i una mancança de corretges de transmissió cap a l’acció i els projectes concrets. Anem curts de think tanks i, encara més, d’action tanks. Dos anglicismes que formen part del llenguatge global per referir-se a institucions de pensament i acció amb continuïtat i focus. Eines d’imaginar i fer.

Un think tank és una institució de pensament estructurat: organitzacions que concentren talent analític amb una missió d’estudi, reflexió i generació d’idees sobre àmbits temàtics i territorials específics. Una fàbrica d’idees, en definitiva. El seu impacte no prové de l’acció directa, sinó de la seva capacitat d’influir en governs, institucions, empreses i opinió pública.

Un action tank, en canvi, neix amb un objectiu diferent. Parteix també de l’anàlisi i de la reflexió, però el seu camp natural no és la taula d’estudi, sinó el laboratori urbà, social o econòmic, on experimenta amb projectes pilot. Demostracions i iniciatives que posen a prova nous models, tecnologies o polítiques públiques. Si el think tank pensa, l’action tank fa.

«Vam poder fer tot allò perquè abans havíem pensat la ciutat». La cita és de Pasqual Maragall i la recull el llibre Les batalles de Barcelona, l’últim assaig de Jordi Amat sobre la construcció de la ciutat durant els últims cinquanta anys. Pensar per fer com a pas indispensable, però no suficient. Pensament enfocat, perquè les idees deixin rastre i marquin el camí de l’acció. Pensar sabent que els millors projectes no són res si no s’acaben convertint en realitat.

De la inflació de jornades al pensament organitzat pel camí de les institucions i els projectes orientats a l’acció. La conversa pública ha de ser oberta i sorollosa, de vegades redundant, però convertir-la en idees demana alguna cosa més. Si els clubs d’opinió generen debat, els think tanks generen estudis. Si la societat civil obre diàleg, els action tanks el transformen en projectes.

Del projecte metropolità al futur del turisme, la química i l’energia. Jornades, sí, però també pensament enfocat i orientat a l’acció. Aprofitar la nostra densitat cívica i evolucionar des de les institucions i espais existents. Necessitem think tanks. Necessitem action tanks.