Categoría
Costa
Antetítulo
Música
Título
Grallers d’Altafulla, mig segle com ensenya de la cultura popular
Subtítulo
Són considerats el grup més antic de Catalunya, amb continuïtat des de la fundació. Han estat els pregoners de la Festa Major de Sant Martí
Autores
Joan Boronat

Artículo

Mig segle bufant la gralla no pot pas passar desapercebut. I això és el que ha fet Altafulla en aquesta Festa Major de Sant Martí. Homenatjar els Grallers d’Altafulla en el 50è aniversari de la seva creació, que partint gairebé del no-res, arran de la seva trajectòria, s’han erigit en un mite d’aquest instrument.

Per això, Grallers d’Altafulla, amb el dol encara a dins del cor, per la mort del Jordi Blanch, un dels fundadors del grup, traspassat el passat 15 de febrer, han rebut l’escalf dels altafullencs, en reconeixement de la seva valuosa aportació al fet casteller, a la cultura popular i també en memòria de qui fou un dels principals artífex.

D’aquí ve el protagonisme que els Grallers han tingut per Sant Martí. El Joan Blanch i el seu cosí, Joan Albert Blanch, dos històrics de la colla de la qual també en van ser cofundadors, se senten afalagats «de la resposta d’Altafulla en aquest aniversari». La trobada amb grallers de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, el Catllar, Torredembarra i Tarragona ha sigut memorable; l’esmorzar graller al local dels Castellers d’Altafulla, el vermut bastoner, la cercavila i el muntatge amb la participació del teixit d’entitats com Diables, Armats, Gegants i Capgrossos «és quelcom inoblidable», asseguren el parell de cosins.

El Joan Albert i el Joan han tingut l’honor de ser els pregoners de la Festa Major de Sant Martí d’enguany, a la plaça del Pou, amb el formidable monument al pilar de vuit de teló de fons i una cadira buida al seu costat: reservada al malaurat Jordi, germà i cosí d’ells, respectivament. Més que un pregó, va ser un diàleg entranyable, amè i simpàtic que va complaure tothom. També s’ha fet una exposició fotogràfica commemorativa dels 50 anys d’història i que s’ha pogut veure a l’Ajuntament i al Casal La Violeta.

Aquell novembre de 1975

Els Grallers d’Altafulla van néixer per acompanyar la colla Castellers d’Altafulla, creada dos anys abans, la qual havia de llogar grallers forans en les seves actuacions.

El Joan i el Joan Albert Blanch recorden que es van estrenar amb el Toc de Matinades l’11 de novembre de 1975, festa de Sant Martí, per després protagonitzar el Toc de Castell amb l’actuació dels Castellers. Inicialment, el grup estava format pels Blanch (Jordi, Joan i Joan Albert, Joan Vives Milà, grallers, i també castellers) i el Víctor Simó de timbaler. «El cas és que sorprenentment ens van suggerir tocar la gralla perquè a l’escola tocàvem la flauta dolça i els va semblar que amb aquestes nocions podíem sortir-nos-en», expliquen el Joan i el Joan Albert, els dos únics d’aquells fundadors que encara estan entre nosaltres. És per això que els Grallers d’Altafulla poden ser considerats com els més veterans de Catalunya, atesa la seva continuïtat des de la fundació.

La realitat és que ben aviat van aprendre a bufar la gralla, «de manera gairebé autodidacta», sense entendre de partitures; allò que en diuen «tocar d’oïda». Ara bé: el Joan Vives i el Víctor «van contactar amb uns iaios del Vendrell i ens duien allí en cotxe, cada divendres en sortir d’escola, per perfeccionar-nos», recorden els dos cosins; una formació musical que van completar amb el Jaume Rafecas, vilafranquí, amb casa a Altafulla, «quan ens va ensenyar el Toc de Castells com deu mana».

En el decurs d’aquesta llarga trajectòria, Grallers d’Altafulla sempre han acompanyat els Castellers locals, fins i tot a la Vella de Valls o els Xiquets de Tarragona; toquen matinades i cercaviles, amb nanos i gegants en les festes d’allà on els ho demanen i participen en trobades de grallers, havent-ne organitzat dues a Altafulla. Guarden un especial record de quan, en una època en què pocs grups de grallers hi havia a Catalunya, «ens van demanar tocar en un muntatge teatral de Els Joglars, companyia de teatre que aleshores tenia gran èxit en l’àmbit estatal, emès per televisió, on vàrem interpretar quatre peces del repertori», diu en Joan Blanch.

La gralla, l’instrument d’Altafulla

Podríem dir que els Grallers d’Altafulla han creat escola. O, si més no, han fomentat interès per tocar aquest instrument entre els més joves que en ells s’emmirallen. Així, a hores d’ara hi ha l’Escola de Grallers dels Castellers d’Altafulla, de la que ja ha sorgit i actua un nou i rejovenit grup de grallers, amb una segona promoció que enguany s’està formant.

D’aquesta manera «queda garantit el relleu generacional» comenta amb satisfacció el Joan Albert Blanch. Per si no n’hi hagués prou, els Bastoners també compten amb un grup de grallers propi.

Actualment, Grallers d’Altafulla està integrat pels històrics Joan i Joan Albert Blanch, l’Alba Muntadas i Josep Maria Ferré a la gralla i l’Ignasi, un jove rierenc que també és Blanch de cognom, amb el timbal.

Grallers d’Altafulla forma part de la història contemporània de la vila i és ensenya de la cultura popular local. Quan a Alfafulla sona la gralla, vol dir que és hora de gaudir de la festa al carrer. Quan els Grallers d’Altafulla bufen la doble canya, vibra la inxa; fan vibrar les emocions a plaça i encoratgen l’enxaneta a coronar el Castell tot fent l’aleta.