Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

Sovint entenem el brodat com una tasca que feien antigament les dones per decorar diferents teixits que omplen una casa. Ho entenem com una obligació que històricament ha quedat relegada a les dones, a les encarregades de l’activitat domèstica. 

Potser, des d’un punt de vista estrictament històric podria ser així, però aplicant una òptica artística i inclús crítica, ens podríem quedar amb el llegat d’un espai comunitari, una trobada per a la sororitat i, sobretot per compartir. Quina imatge tenim gravada de les àvies i veïnes, si no la d’un cercle de dones cosint mentre conversen i donen puntades sense parar a un tros de roba?

Precisament, la modista rapitenca, Anna Vizcarro, ha portat fins al Centre d’Art lo Pati d’Amposta ‘lo Fil de la Vida’, un projecte que reivindica el brodat com un projecte comunitari, de cura i sororitat. Un espai de creació lliure, però també de reivindicació.

La rapitenca reconeix que moltes persones rebutgen les labors per considerar-les «una activitat que servia per encasellar les dones en feines que no ens agradaven», però, apunta, «avui brodar no és això». Detalla que aquesta reacció ha provocat que moltes no en vulguin saber res, «quan, en realitat, pot ser just al revés i podem utilitzar-ho com una forma d’expressió i, fins i tot, de rebel·lió».

Segons la modista, l’acte de brodar és una reivindicació, «una declaració política». Assenyala la necessitat de recuperar aquest llegat i donar-li una visió crítica per reivindicar-lo com un espai d’aprenentatge i d’autocura. Defensa que la part més important es troba en el punt social. Així, en el marc del projecte ‘Lo Fil de la vida’, més d’una cinquantena de persones, entre dones, homes i, inclús infants, van participar el cap de setmana en una marató de 12 hores de brodat.

«L’interessant és veure com es tensionen els fils, perquè és com es tensionen també les històries de la gent que hi participa». Les participants, de vuit del matí a vuit de la tarda i, en alguns casos, de manera ininterrompuda, van omplir de puntades unes teles antigues. Els van donar vida amb tota classe de formes que van des de les lletres i formes de la natura com flors, arbres i animals, fins a les formes geomètriques i abstractes. A més de noms, també s’hi van brodar missatges reivindicatius, per exemple, contra la guerra i la violència.

L’objectiu era crear un collage tèxtil, una «creació col·lectiva, cadascú, amb les seves històries, idees, gustos i interessos», explica la modista, tot destacant la llibertat de crear sense regles.

Per a Vizcarro, aquesta llibertat és molt més important que les directrius, perquè, assegura, en el brodat pot anar més enllà. De fet, a través del brodat, ella mateixa ha posat sobre la taula diferents temes, com el paper de les dones que van sostenir l’alimentació en contextos d’escassetat. També ha qüestionat tabús associats al pit femení.

Mostra de brodats

Fins al 5 d’abril, a la sala d’exposicions del Centre d’Art Lo Pati es podran veure les creacions d’una quinzena d’artistes coordinades per Vizcarro. La mostra, a través de puntades totalment creatives, reivindica una relació que connecta vides, històries, temps i sabers. Cada puntada, cada fil, converteix les peces exposades en llocs de pas on conviuen i es transformen memòries domèstiques, familiars i col·lectives.