Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

La ciutat de Reus ha viscut aquest Dilluns Sant l’estrena de la Solemne Processó de la Compassió i la Misericòrdia, una nova proposta impulsada per la Confraria de la Verònica que ha convertit el centre en un escenari de solemnitat, simbolisme i intensitat visual. El que fins ara era una jornada sense grans actes processionals ha pres una nova dimensió, amb una aposta ambiciosa que combina tradició, patrimoni i una mirada contemporània de la litúrgia popular.

Des de primera hora del vespre, la ciutat ha començat a transformar-se. Els carrers del nucli històric s’han omplert de públic expectant, mentre dos recorreguts diferenciats han anat traçant una coreografia urbana pensada per confluir al cor de Reus.

A les 19 h, la Dansa de la Mort ha sortit des de la seu de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, iniciant un avanç lent, contingut i carregat de simbolisme. El seu recorregut ha travessat espais emblemàtics com les Peixateries Velles, el carrer de Sant Pere, el carrer de l’Hospital, la plaça del Pallol i el carrer de les Galanes, amb aturades puntuals que han convertit cada intervenció en una escena gairebé teatral. El silenci del públic, només trencat pel so dels ministrils, ha reforçat una atmosfera densa, solemne, gairebé hipnòtica.

Una hora més tard, a les 20 h, ha arrencat la processó principal des de la parròquia de Sant Joan. Sis cavalls amb estendards han obert la comitiva, amb guions que evocaven les estacions del Via Crucis, seguint una escenografia pensada al detall. Darrere, el Sant Crist de la Misericòrdia —conegut popularment com el Crist dels Pares Paüls— ha avançat amb pas ferm, mentre el recorregut s’endinsava pel carrer Sardà i Cailà i el carrer Sant Joan.

A l’alçada de la Casa March, el pas de la Verònica s’ha incorporat a la comitiva, en un dels primers moments significatius del recorregut. La imatge, una talla de fusta daurada i policromada, ha aparegut entre expectació, reforçada per l’acompanyament musical del Cor Jove de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral de Tarragona i el Cor Arezzo – La Verònica, que han interpretat peces com l’Anima Christi, aportant una dimensió sonora que ha amplificat l’emoció del moment.

La trobada i el relat simbòlic

La plaça del Mercadal ha esdevingut el punt neuràlgic de la nit. Allà, els dos recorreguts han acabat confluint en una escena altament carregada de significat: la trobada entre el Sant Crist de la Misericòrdia i la Verònica. No ha estat només un encreuament de passos, sinó la representació d’un relat treballat amb precisió.

"Tot gira al voltant de la sisena estació", ha explicat Aleix Àlvarez, escultor i una de les ànimes del projecte, en referència al moment en què la Verònica eixuga el rostre de Crist. "El que volíem era escenificar que el Crist surt de la nostra seu i va a buscar la Verònica", ha afegit.

La seqüència s’ha desenvolupat amb un ritme pausat, gairebé coreografiat, davant d’un públic atent que ha seguit amb silenci cada moviment. En aquest punt, la Dansa de la Mort s’ha situat també a la plaça, establint un diàleg visual amb el Sant Crist, reforçant la càrrega dramàtica de l’escena.

La processó s’ha gestat durant tres anys, amb un treball previ que ha implicat tràmits, permisos i una planificació exhaustiva. Àlvarez, vinculat a la confraria des de 2013 i amb arrels familiars dins l’entitat —el seu besavi va ser un dels fundadors l’any 1949—, ha subratllat el caràcter col·lectiu del projecte: "No és el mèrit d’una persona, sinó d’un equip molt ampli, amb oficis i sensibilitats diverses".

Aquest esperit col·laboratiu s’ha fet visible en tots els detalls. Des de la construcció del nou pas del Sant Crist fins a la participació de músics, artesans i voluntaris, la processó s’ha configurat com una obra coral. També hi ha tingut un paper destacat la comunitat hispana i llatina vinculada a la parròquia, encarregada de portar el pas del Crist, reforçant la voluntat integradora de la iniciativa.

Un dels eixos centrals del projecte ha estat el retorn als orígens. Quan la nova direcció de la confraria va assumir responsabilitats el 2018, l’entitat comptava amb una vintena de membres; avui en són prop de cent cinquanta. Aquest creixement s’ha basat en un treball de base constant, orientat a recuperar l’essència històrica de la confraria.

Aquesta voluntat s’ha reflectit especialment en el vestuari. Les vestes, confeccionades seguint models antics, han recuperat colors i elements originals: tonalitats magenta, botonades simbòliques de 33 peces i detalls inspirats en la tradició eclesiàstica. El procés, dut a terme per modistes locals, ha suposat un esforç econòmic notable, però ha contribuït a reforçar la identitat visual de la processó.

"És una cosa que regalem a la ciutat", ha afirmat Àlvarez, incidint en el caràcter altruista del projecte i en la voluntat d’ocupar un espai propi dins el calendari. Dilluns Sant, fins ara sense una gran centralitat, ha trobat així una nova dimensió dins la Setmana Santa reusenca.

Després de la trobada al Mercadal, la processó ha continuat pel carrer Monterols, plaça Prim, carrer Llovera, plaça Pintor Fortuny i avinguda Prat de la Riba, amb la Dansa de la Mort integrada a la comitiva. Les seves aturades i coreografies han continuat marcant el ritme, aportant tensió i solemnitat fins al tram final.

La cloenda s’ha fet a la parròquia de Sant Joan, amb l’adoració del Sant Crist de la Misericòrdia. En un ambient més íntim, el silenci, els cants i la llum tènue han posat punt final a la jornada, en contrast amb la intensitat visual del recorregut.

Amb aquesta estrena, Reus ha obert un nou capítol dins la seva Setmana Santa, consolidant una proposta que fusiona patrimoni, fe i cultura, i que apunta a convertir-se en una cita destacada dels anys vinents.