Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

El conreu dels cítrics, que durant dècades va suposar un motor econòmic en poblacions del Baix Ebre i el Montsià, es troba en clar retrocés. Així ho mostren les dades de la Radiografia del sector dels cítrics a Catalunya de l’any 2025, elaborada per l’Observatori Agroalimentari, Rural i Ambiental de la Generalitat.

L’estudi constata que la implantació del conreu a Catalunya es limita a les dues comarques del sud. En el global del país els cítrics representen només l’1,28% de la producció final agrària i el 3,64% del valor de les produccions agrícoles, mentre que continua sent estratègic -tot i el retrocés- al Baix Ebre i el Montsià.

Amb tot, la radiografia mostra una reducció sostinguda de la superfície destinada als cítrics entre 2015 i 2024: passa de més de 8.400 hectàrees a poc més de 6.500, el que suposa una davallada del 21,9%. El mandariner (especialment les varietats de clementina) es manté com el cultiu predominant, seguit del taronger.

Pel que fa a la producció, la tendència també és descendent. El volum total ha disminuït més de 45.000 tones entre el 2015 i el 2024 (de més 164.000 tones a gairebé 119.000 tones), una reducció del 27,5%, segons es detalla a la radiografia.

El nombre d’explotacions també disminueix, segons les dades de les declaracions úniques agràries (DUN) presentades amb relació a productes cítrics: de 2.358 el 2015 a 1.799 el 2025 (el 23,7% menys).

Pel que fa al perfil dels titulars de les explotacions, s’evidencia un sector envellit: gairebé el 90% dels titulars són persones físiques, el 39,4% de les quals tenen més de 65 anys.

Les taronges i mandarines de les Terres de l’Ebre es destinen en bona mesura a l’exportació. Aquestes exportacions han caigut el 13,7% respecte al 2024, i han reduït el saldo comercial de 142 milions d’euros a 119. França és el principal destí, seguida d’Alemanya. Pel que fa a les importacions, Sud-àfrica és el principal proveïdor. Pel que fa al consum a les llars catalanes, continua en retrocés des del 2015, amb una caiguda notable a partir del 2020. Les taronges continuen sent el producte més consumit, segons detalla l’estudi.

Els preus percebuts pels productors mostren una trajectòria ascendent des del 2015, tot i que en el cas de la mandarina s’ha produït una baixada del preu al llarg del 2025 (segons dades provisionals del passat mes de novembre).

Finalment, la radiografia analitza els marges econòmics, molt condicionats pels costos de producció. Tant en mandarina com en taronja, els marges presenten una marcada volatilitat, «fet que reflecteix la fragilitat econòmica del sector».

Així ho corroboren també els productors i cooperatives de les Terres de l’Ebre. Per a Federico Tarazona, director comercial de la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar i portaveu del sector del cítrics a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), el retrocés s’explica per múltiples factors. Un dels més destacats és una menor rendibilitat per als pagesos (amb costos elevats i preus estancats), però també els efectes d’un clima cada vegada més advers que malmet les collites (amb més calor, períodes de sequera o pluges torrencials), la falta de mà d’obra, les noves plagues i la manca de fitosanitaris eficaços, o la competència de països tercers, entre d’altres.

Així les coses, «cada vegada s’abandonen més explotacions o se substitueixen les mandarines per altres conreus, com l’alvocat o l’olivera intensiva, més rendibles actualment», comenta.

I cada vegada hi ha menys relleu generacional. «La variabilitat del conreu, i en general del sector primari, fa que molts joves optin per altres feines més estables que la del camp», assegura. En aquest sentit, defensa la feina de les cooperatives per tal de garantir que els pagesos del territori puguin continuar vivint de la seua feina.

Antonio Ortiz, responsable del sector del cítrics al sindicat Unió de Pagesos, també insisteix en què el seu és un sector cada vegada més envellit i sense relleu, per la falta de rendibilitat del conreu. «Els costos de producció cada vegada són més alts: els adobs, el combustible, ... mentre que els preus són els de fa 40 anys», denuncia. El pagès lamenta que la recent campanya va arrencar de forma prometedora, però s’ha tancat malament, amb una baixada de preus. Al seu entendre, el sector primari requereix més suport de l’administració, tenint en compte que garanteix la producció d’aliments en aquests temps incerts i manté en bon estat el territori.