Categoría

Título

Autores

Artículo

Resulta que portem uns dies d’enceses massives de llums de Nadal. D’arbres moderns, Mariah Carey per tot arreu, arbres més clàssics i decoracions diverses. Els accessos de Tarragona, divendres, a petar. Els carrers que donen al Mercadal de Reus, tallats perquè deien que l’aforament era ple. Vila-seca que vol tenir més màgia que Vigo i Badalona i, tots plegats, iniciant una campanya de Nadal amb la perspectiva d’un consum a l’alçada de les expectatives. Els llapis van afilant per preparar les cartes als Reis més primerenques amb ganes d’aprofitar un Black Friday que, si més no, sembla llaminer i amb ofertes agressives. Primer festiu obert en algunes grans superfícies, tot i que molts encara no hi tenim el xip. Qui compra aviat i qui no gosa per si d’aquí a un mes la cosa canvia i s’arrisca a trobar uns peus desorbitats. És la cosa d’aquests dies. Tions que comencen a arribar i arbres que il·luminen menjadors. Algun pessebre que resisteix davant les noves tradicions i petits elfs que poc a poc van fent-se un lloc a les cases on hi ha els més petits. És aquesta petita febre que a alguns ens agrada una mica. O bastant. És consumisme? Sí. Però ens hi abonem, i gaudim d’aquest preludi, d’aquestes setmanes d’abans, de passejar, mirar, remenar. Aquesta avantsala que a alguns repugna i que a d’altres ens encanta. També coincideix quan agafes virus i t’enganxa en moments complicats. Paciència. I mentre tot això passa, hi ha un ball constant d’emocions que es barregen entre les llums i les compres. La il·lusió dels infants que no poden amagar els ulls brillants, l’estrès dels adults que intenten encertar i aquell toc de nostàlgia que s’escampa com una boira suau. És com si cada carrer il·luminat fos un escenari on es representa aquesta mena de dansa col·lectiva, on el passat i el present xoquen i s’abracen, on el consum es converteix en ritual compartit. I, malgrat tots els malgrats, ens enganxa.