Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

Investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques i de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona han identificat en el Penedès la mula més antiga documentada a la Mediterrània Occidental i a l’Europa continental. 

La troballa, explicada en un article a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, està datada entre els segles VIII i VI aC, durant la primera edat del ferro, moment en què els fenicis van introduir els burros a la península ibèrica. 

Les mules són un híbrid entre un burro i una euga, de manera que la datació establerta pels investigadors pot significar que el coneixement d´hibridar èquids va arribar a Europa, procedent del Pròxim Orient, abans del que es pensava fins ara.

A Castellví de la Marca

L’animal estudiat es va documentar el 1986 durant l’excavació d’una part del jaciment d´Hort d’en Grimau, a Castellví de la Marca. Procedeix, concretament, de l’interior d’una fossa, probablement una sitja amortitzada, on es van dipositar també les restes òssies parcialment cremades d’una dona. 

El material es conserva actualment al VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Amb la nova investigació, s’ha datat l’animal amb radiocarboni i s’ha fet la seva identificació a través de la genètica. 

L’equip d’investigadors ha realitzat un estudi multidisciplinar a nivell taxonòmic, morfològic, patològic i de la dieta de l’animal a partir dels isòtops estables. Tant el context de la troballa com la presència de material fenici al mateix jaciment o a d’altres propers vinculen la zona amb el comerç fenici.

Introducció del burro

La introducció del burro a la Península Iberica va produir-se a traves de les xarxes de comerç a llarg de la Mediterrània que van ser establertes pels fenicis.

Aquests comerciants van acabar establint-se en factories comercials i colònies en diferents punts litorals de la península i són els responsables d’introduir, entre d’altres productes, animals exòtics d’origen forà com el burro i la gallina.

La hibridació d’èquids va permetre aconseguir animals de transport com ara les mules, millor adaptats al climes àrids i més resistents que els cavalls. 

A l’article es proposa que la mula del jaciment del Penedès, que va ser utilitzada per el transport i alimentada amb farratges, pogués ser el resultat d’una hibridació produïda a la Península Iberica a partir del creuament in situ de cavalls locals i burros importats. Tanmateix, altres possibilitats són igualment versemblants i potser es tracta d’una mula nascuda fora de la Península, fet que propers anàlisis genètics i isotòpics resoldran. 

L'aportació

En tot cas, la troballa obre la porta a considerar la zona nord-occidental del Mediterrani com un focus important en l’expansió fenícia. Cal assenyalar que fins ara les mules més antigues de la península ibèrica estaven datades tres o quatre segles més tard, amb l’inici de la romanització.

En aquesta investigació, liderada per la UB, han participat també investigadors del Centre d’Anthropobiologie et de Génomique de Toulouse (CNRS et Université de Toulouse III Paul Sabatier), de la Universitat de la Coruña i de la Universitat d’Extremadura.

Article d'Albizuri, Silvia; Nadal, Jordi; Martín Cuervo, María; Grandal-D’Anglade, Aurora; Orlando, Ludovic; Fages, Antoine; Mercadal, Oriol (†); Mestres, Josep; Farré, Jordi; López Cachero, F. Javier,