Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

«La història és un pèndol, i de vegades, en el seu moviment, obre espais per a la reparació». Qui parla és l’arquitecte Miquel Pich-Aguilera, artífex de la prova documental que situa l’única fossa comuna documentada a Reus, al carrer de Jacint de Barrau. La frase transcendeix el sentit literal. És descendent directe de la família Pich-Aguilera, propietària de l’antiga fàbrica tèxtil homònima de Reus, propietària d’un pou on s’hi haurien abocat desenes de víctimes republicanes durant l’ofensiva franquista a la capital del Baix Camp. Aleshores moment e complex industrial del Vapor Nou va funcionar com a camp de concentració provisional, abans que la fàbrica es constituís. Ara, la prospecció amb georadar que la Generalitat iniciarà a partir del 31 de març per confirmar l’existència del pou marca un punt d’inflexió en una investigació independent.

Aquest pas decisiu no s’entén sense la feina dels historiadors reusencs Joan Olivella i Cristian Muñoz, que han aconseguit activar la implicació institucional després de dècades d’ostracisme. «Per mi representa un gran èxit haver arribat fins a aquesta prospecció», afirma Olivella. «Sabíem que si persistíem i ho treballàvem bé ho podríem tirar endavant». En aquest sentit, també destaca la rapidesa administrativa: «No esperàvem que, passat poc més d’un any, ja estiguem prospectant».

A la hipòtesi treballada pels investigadors s’hi suma una segona proposta de localització del pou formulada per l’Ajuntament de Reus a través de l’Arxiu Municipal. Si es confirma qualsevol d’aquestes dues opcions, Olivella considera «completament necessari» exhumar els cossos. «És per això que lluitem», insisteix.

Crida a recollir testimonis

Per afrontar una eventual excavació arqueològica, l’historiador i arqueòleg remarca la necessitat de facilitar la identificació de familiars de víctimes i possibles testimonis. En aquest sentit, si es confirma l’existència del pou, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de Memòria Democràtica, «valorarà una intervenció arqueològica posterior per comprovar l’existència de restes humanes» i, si s’escau, «procedir a la seva exhumació d’acord amb els protocols vigents».

La primera intervenció es farà amb georadar, sense aixecar l’asfalt. «És una tècnica geofísica no invasiva que permet generar una imatge del subsòl mitjançant l’emissió d’ones electromagnètiques, que detecten contrastos de materials —buits, estructures o canvis de densitat—», descriu Miquel Pich-Aguilera.

Excavar un pou d’aquestes característiques no és trivial, però tampoc excepcional. La profunditat —que podria superar els 30 metres— i l’estat de la maçoneria, amb més d’un segle d’història, obliguen a extremar les precaucions. «Les principals dificultats són l’estabilitat de l’estructura, el control de gasos, la possible presència d’aigua i les limitacions d’accés», apunta. Tot i això, Pich-Aguilera defensa que es tracta d’una actuació «tècnicament viable i relativament comuna en obres civils».

Resident a l’Argentina des de fa una dècada, l’arquitecte treballa en projectes d’arquitectura social i memòria històrica. De fet, ha participat recentment en els actes de commemoració dels 50 anys de l’inici de l’última dictadura cívicomilitar al país. Un context que, segons explica, li serveix de referent per a polítiques de recuperació i identificació de víctimes.

En una eventual excavació, la clau és intervenir des de la superfície. «Cal un control vertical i sistemes d’entibació que estabilitzin l’estructura a mesura que es baixa, evitant perforar unes parets que podrien perdre la seva capacitat portant», assenyala. Per garantir la preservació de possibles restes, defensa «una excavació manual assistida, amb suport mecànic i control geotècnic continu, que permeti compatibilitzar seguretat estructural i rigor arqueològic».

La investigació coincideix amb el projecte d’habitatge assequible previst a la finca de l’antiga fàbrica, propietat municipal. Sobre el paper, les actuacions no haurien d’afectar el pou. Però el marge d’incertesa existeix. «El comportament estructural és sensible i difícil de predir», adverteix Pich-Aguilera. Per això és clar: «És recomanable executar la intervenció arqueològica amb caràcter previ a qualsevol obra».