Categoría

Título

Autores

Artículo

Tornen les mascaretes. De moment, tímidament. Però tornen. Com un malson que semblava oblidat. Com un incòmode recordatori de la nostra fragilitat. Com un presagi esgarrifós. Com un ocell de mal averany. Ja ho intuíem durant la pandèmia de la Covid-19: els tapaboques havien arribat per quedar-se. L’actual epidèmia estacional de grip i altres malalties respiratòries ens ho ha demostrat. No estem, ni de bon tros, en una situació de pandèmia o emergència mèdica com la del malaguanyat any 2020. Però un simple tros de paper tapant-nos els rostres ens fa reviure fantasmes del passat.

De moment, segons van pactar ahir el Ministeri de Sanitat i les autonomies, mentre no augmenti la incidència, la mascareta simplement és recomanable per a les persones que tinguin símptomes, a qui també s’aconsella evitar el contacte amb persones vulnerables i reduir les interaccions socials (l’altre gran malson de la pandèmia). Als hospitals, el tapaboques encara no és obligatori, tot i que es recomana en zones sensibles com unitats oncològiques. No es descarten mesures més exigents en el futur, però entretant, s’aposta per la vacunació i la prevenció com a mesures clau per evitar la propagació de les malalties respiratòries, el pic de les quals s’espera per Nadal.

La notícia del retorn de les mascaretes, a més de recordar-nos angoixes passades, també fa témer la resurrecció d’altres espectres: el negacionisme, l’individualisme, la conspiranoia... No sembla que encara sigui el cas. No sé si hi ha qui negui l’existència de la grip. O si ja han sorgit veus reclamant que no se’ls «obligui» a posar-se un «morrió». O que pensen que la grip és un invent de les farmacèutiques i els Illuminati. Però compte! Que sempre que neix (o reneix) una por, apareix la desinformació, l’egoisme i la neurosi.