Categoría

Título

Autores

Artículo

Sant tornem-hi! No ho dic perquè hagin passat les festes, sinó perquè de nou arranquem el debat sobre el finançament autonòmic, que forma part del meu ADN periodístic madrileny perquè he viscut totes les reformes del sistema que s’han fet des que Felipe González i Jordi Pujol van obrir la llauna del traspàs del IRPF a les autonomies el 1994. Un primer tram al que s’hi havia oposat aferrissadament Josep Borrell quan era secretari d’estat d’hisenda que havia advertit que «s’hauria de passar per sobre del seu cadàver» per cedir aquesta quantitat a les comunitats, però les circumstancies polítiques van canviar.

Després va ser José Maria Aznar, el 2001, també amb Pujol, el que va ampliar al 33 per cent de la renda i el mateix percentatge de l’IVA i bona part dels impostos especials. Posteriorment, el 2009 Rodríguez Zapatero amb José Montilla de president va pactar el model encara vigent amb el 50 per cent tant d’IRPF com de l’IVA. I ara Pedro Sánchez situa en el 55 per cent el traspàs de l’impost de la renda i un 56,5 d’IVA i el 58 d’impostos especials, en la nova proposta de reforma del model.

I malgrat totes aquestes modificacions Espanya no s’ha trencat tot i els auguris recurrents de la dreta i d’alguns socialistes que han alçat la bandera de l’anticatalanisme per rebutjar els canvis del sistema de finançar les autonomies.

Aquesta vegada a les files del PSOE el president de Castella la Manxa, Emiliano Garcia Page, enemic declarat de Pedro Sánchez, ha elevat el tó per demanar fins i tot que es convoquin eleccions abans de cedir al que considera un atropellament independentista. Page pren el relleu de l’històric socialista extremeny Rodriguez Ibarra, que se les va tindre no només amb Jordi Pujol, sinó també i de valent, amb el seu company de partit Pasqual Maragall. Tot i retirat encara continua plantejant batalla sobre la qüestió, igual que Nuñez Feijóo que ahir al clausurar una cimera del PP A Corunya va tornar a resumir la seva posició amb la màxima que «el separatisme exigeix i els espanyols paguen». I es que ja se sap que anar contra Catalunya dona vots a la resta d’Espanya, i per això el cap de l’oposició, en plena precampanya aragonesa, ha citat a Saragossa tots els seus barons autonòmics per fer front a la proposta que Sánchez ha tancat amb Esquerra.

Una formula anunciada i pendents encara de conèixer la lletra petita i, sobretot, com es tradueix en el projecte de llei que ha de reformar la LOFCA que votarà el Congres a l’estiu. El sistema incorpora un nou concepte, l’Statu Quo (mantenir l’estat actual), i sembla ser que Pedro Sánchez l’ha interioritzat i el vol aplicar a la seva acció política dels pròxims mesos per transmetre una imatge de fortalesa i sobretot de capacitat per continuar. Tot i la seva debilitat parlamentaria el president espanyol manté aquest principi per no avançar les eleccions, esgotar la legislatura amb una agenda reforçada i portant la iniciativa.

Davant les acusacions del PP de no governar i de bloqueig, Sánchez exhibeix múscul pel pacte del finançament, per l’acord amb la Conferencia Episcopal per indemnitzar les víctimes de la pederàstia en el si de l’església i per l’aposta forta amb Veneçuela confrontant amb Trump.

Sánchez ha decidit convertir el finançament en un xoc ideològic amb el PP sobre l’estat del benestar, sobre com es finança la sanitat, l’educació o els serveis socials. Però sobretot ha ordeant al seu partit i el seu govern que confrontin amb la dreta sobre com gestiona l’esquerra aquests serveis i com ho fan els govern populars, especialment ara que entrem en campanya autonòmica a l’Aragó, Castella-Lleó i Andalusia. A les acusacions del PP que el finançament l’ha fet «per pagar la festa independentista», la Moncloa hi respon amb la gestió de la sanitat d’Ayuso/Quirón, les privatitzacions o les reduccions d’impostos als més rics que practiquen les autonomies del PP.

Sánchez vol portar la iniciativa política amb qüestions socials, que no hagin de passar pel Congrés, on té molt difícil aprovar-les, i que li permetin desviar el focus de les qüestions judicials i policials al voltant de la corrupció o de les denuncies internes d’assetjament sexual. Es el nou paradigma del president espanyol pels pròxims mesos l’statu quo.