Categoría

Título

Autores

Artículo

L’estiu passat diversos mitjans de comunicació es van fer ressò d’una notícia inquietant: en l’última dècada, el percentatge d’aspirants que aproven l’examen teòric del carnet de conduir en el primer intent a Catalunya ha baixat del 57% al 41%. I vet aquí una les causes que apunta la DGT: la falta de comprensió lectora. Dades que lliguen perfectament amb les de les proves PISA 2022, en què l’alumnat català va registrar el pitjor resultat des del 2006. I és que no parlem de la no excel·lència, sinó de la incapacitat per comprendre textos que demanen inferir, relacionar idees o distingir entre fet i opinió. I tinguem present que són dades referents a alumnes de 15 anys, però el problema comença de ben petits i s’estén com una taca d’oli (a segon de batxillerat hi ha alumnes amb dificultats per entendre què els demanen els enunciats de les proves). Els professors d’universitat ja es pregunten què fem als instituts i els d’institut què fan a primària i els de primària què fan les famílies a casa… I ningú no en treu l’entrellat.

Les causes? Diverses, esclar: fórmules pedagògiques amb interessos dubtosos, plans de digitalització amb resultats desiguals i bretxes digitals persistents, advertències dels professionals poc ateses, falta de conciliació familiar, canalla que s’ha de passar moltíssimes hores sola a casa, ús abusiu de les xarxes socials (amb missatges extremadament breus, amb emoticones i abreviatures abundants, amb poc espai a les oracions subordinades, als matisos, a l’argumentació, al debat)…

La comprensió lectora fa aigües… Però el Departament d’Educació i Formació Professional ha emprès una sèrie d’actuacions per intentar capgirar la situació. Una d’aquestes iniciatives és la Xarxa de Competència Lectora (XCL), de la qual formem part diversos docents de molts centres educatius. Es tracta de crear una xarxa que comença en els serveis territorials i es va ramificant per escoles i instituts, de manera que en la majoria de centres hi ha dos o tres docents que durant dos cursos rebem formació sobre els components de la competència lectora, que, en acabat, traspassem als nostres companys de claustre perquè entre tots ho puguem aplicar a les aules.

Iniciatives com aquestes són lloables, però després ens en trobem de molt qüestionables, com la supressió de les lectures obligatòries a batxillerat. És a dir, l’alumnat que tenim actualment, el perfil del qual ha quedat dibuixat en les línies anteriors, acabarà batxillerat sense haver llegit obres cabdals de la literatura catalana. Seran incapaços de contextualitzar La plaça del diamant, Aigües encantades, Solitud… Us imagineu que en els sistemes anglosaxons no llegissin Shakespeare? A més, aquesta mesura va en contra de l’objectiu de la XCL: la manca de lectures obligatòries fomenta la lectura de fragments en lloc d’obres senceres, cosa que agreuja l’hàbit lector. No anem bé, doncs.

Ara, més que mai, necessitem que el nostre jovent sigui capaç de navegar per una societat saturada d’informació i amb mil opcions per a tot. Si els costa formular un argument, fins i tot oralment, entendre una notícia, una enquesta o un contracte de feina, la possibilitat de ser manipulats o d’acceptar solucions simples creix. I això és difícil no lligar-ho amb una altra dada: l’augment notable del suport a l’extrema dreta entre els joves catalans i europeus. Un jovent amb la capacitat de reflexió i, ara ja, de comprensió i tot, segrestades. Qui ho vol, això, per als nostres fills?