Categoría

Antetítulo

Título

Subtítulo

Autores

Imagen Principal

Artículo

Jugar a casa és bo i “dona gust”. I El Círcol ho ha demostrat aquesta tarda omplint la sala principal amb la presentació del nou llibre del periodista Xavier Grasset, El bon gust.

Coia Ballester, també periodista i reusenca, l’ha acompanyat durant la presentació. «Fa un viatge en el temps, tant pel país com pel paladar», ha explicat Ballester. De fet, tots els articles que hi ha al llibre —gran part d’ells publicats al Diari de Tarragona— es poden entendre i llegir de manera independent; tenen entitat per si mateixos. Ara bé, estan connectats a través d’un fil conductor que, encara que no ho sembli, té tot el sentit del món. Això sí, permet “mirar amb gust” un món “amb falta de gust”. Un món en què tenim manca d’identitat i en què, potser, amb aquest llibre aconseguirem tenir un punt de vista una mica més crític.

D’entre els títols dels articles, que són ben diferents, s’uneixen per un aspecte comú: tots tenen a veure amb el sud. Desequilibri eòlic; Oli, avellana i vi; Viure a l’AP-7. «Qualsevol d’aquí crec que pot preveure de què va», ha dit Ballester.

Per començar a trencar el gel, la presentadora li ha agraït un fet que ha fet “sense voler” amb el llibre. «Has deixat molts secrets que jo, almenys, no sabia», ha dit Ballester. Per exemple, l’ha fet recordar una anècdota que ell mateix explica: com saber si el menjablanc està cuit o no. «Sóc periodista, agafo cites de fonts d’informació, no puc recordar tot el que escric!», ha dit amb un to humorístic Grasset. El comentari ha tingut el seu efecte, ja que el públic ha esclatat a riure. També han comentat una altra anècdota: saben d’on ve l’expressió “s’ha acabat el bròquil”? Grasset ho explica al llibre.

La presentadora l’ha posat a prova al llarg de l’acte. El següent repte ha estat: «Els calçots els cous o els compres cuits?» «Forma part del ritual. La festa i la trobada inclouen el fet de preparar la llenya, triar si un calçot és bo o dolent... Tot això configura la calçotada i ens configura com a societat».

Cuinar és un fet cultural: passar un receptari d’una generació a una altra. «Som el que mengem; ara som el que pengem», ha reflexionat el periodista i escriptor.

D’aquesta manera, al llibre hi entrellaça capítols relacionats amb el menjar i d’altres de més íntims, així com temes socials que ens afecten a tots els tarragonins (entesos com a habitants del sud de Catalunya).

Aprofita per parlar d’anècdotes pròpies, recordant feines com a “reporter intrèpid” a la nit de Salou. També hi ha articles més personals, com un en què ajunta Shakespeare, la mort del seu germà i dues multes per aparcar malament. També n’hi ha un relacionat amb la Setmana Santa de Reus: «Aquest sí que el vull destacar, ara que enguany ha estat moguda, la cosa...», ha fet broma fent referència al conflicte de la Sang. Fins i tot hi apareixen la Fira ExproReus, Joaquim Mallafrè i el vermut.

Com diu Grasset, «el bon gust se’l crea cadascú». I, com ha afegit Coia Ballester, «aquest llibre pot ajudar a tenir una visió d’un món que ara mateix té moltes llums i ombres». Un llibre que dona els ingredients perquè cadascú, en acabar-lo, pugui crear la seva pròpia mirada.