Categoría

Título

Autores

Artículo

Els inicis d’any conviden als propòsits. També en l’àmbit professional. En medicina –i en les institucions que la representen–els propòsits no haurien de ser mai cosmètics. Han de ser estructurals.

Si alguna cosa hem après amb els anys és que un col·legi professional no pot limitar-se a gestionar tràmits o reaccionar davant els conflictes. Ha de tenir projecte, veu i presència pública.

En aquest sentit, mirar enrere no és nostàlgia, sinó criteri. Hi ha etapes del Col·legi Oficial de Metges (COMT) que van saber entendre abans que ningú que el Col·legi havia de sortir de si mateix i connectar amb la societat civil, explicar què fem els metges, per què ho fem i quin paper tenim en la salut col·lectiva. Aquest és un propòsit que continua plenament vigent.

Aquest enfocament no apareix del no-res. Forma part d’una manera d’entendre la representació col·legial que va quedar especialment ben definida durant presidències que van apostar per la projecció pública, la innovació i la presència institucional del COMT. El Dr. Josep Maria Bertran en va ser un dels màxims exponents, en un moment en què no era gens evident que un col·legi professional hagués de tenir veu pròpia en l’esfera social i política.

També és un bon moment per reivindicar un altre aprenentatge clau: la innovació no és una moda, és una actitud. Apostar per noves formes de comunicació, per la Intel·ligència artificial, per espais de pensament col·lectiu o per projectes que reforcin identitat i cohesió professional no és accessori. És essencial si volem un col·legi viu, útil i respectat.

Un tercer propòsit imprescindible és entendre que la medicina no pot viure d’esquena a les decisions públiques. La professió té coneixement, criteri i responsabilitat social. I això implica participar, influir i fer sentir la veu dels metges en els espais on es decideixen les polítiques que afecten la salut. Amb rigor, amb serenor i amb voluntat constructiva.

Tot això ja s’ha fet abans. I precisament per això sabem que és possible. No perquè ho diguin els estatuts, sinó perquè hi ha hagut lideratges que ho han demostrat amb fets: projectant el Col·legi, innovant quan no era fàcil, i situant la professió en l’esfera pública amb naturalitat i credibilitat.

Començar l’any amb aquests propòsits no és mirar el passat, és assumir un compromís amb el futur. Un futur en què el COMT ha de continuar sent casa dels metges, però també interlocutor solvent del territori i de la societat.