Categoría

Título

Autores

Artículo

L’univers creat per George R.R.Martin, un dels grans fenòmens editorials i televisius dels últims temps continua en expansió. Si bé encara no ha quedat clar del tot el futur de la sèrie original, i, de fet l’spin-off previst sobre Jon Nieve ha quedat aturat sense data, tot el que se’n deriva segueix generant moviment i enrenou i no fa altra cosa que certificar que Martin és l’autèntic rei de la fantasia moderna en tots els camps. D’entrada i pel que fa a les sèries, l’autor ha anunciat, abans d’estrenar la primera, una segona temporada de El caballero de los siete reinos i una quarta de La casa del dragon, diversificant-se amb mirades al passat però també al futur de Daenerys i companyia. 

Però a més de les produccions directes que se’n deriven, la sèrie original continua despertant interès i provocant l’aparició de material complementari que ajuda a situar i a entendre la realitat d’un fenomen sense precedents. Aquest seria el cas del llibre que acaba de publicar l’editorial Lunwerg, Los mundos de George R.R. Martin. Las Fuentes de inspiración de Juego de Tronos, de Tom Huddleston, en traducció castellana de Jaume Muñoz Cunill. 

Tot i que a la portada ja s’avisa que es tracta d’un llibre no oficial i no autoritzat, això no vol dir que no sigui interessant ni intens. L’autor, el periodista Tom Huddleston va treballar durant més de deu anys a la secció de cinema de la revista Time Out de Londres i és autor de llibres sobre David Lynch, Dune o Star Wars i aquesta vegada el que fa és capbussar-se de manera intensa en els diferents aspectes de la sèrie i anar desgranant tots els aspectes i lligar-los amb esdeveniments concrets de la història. De la mateixa manera que George Remi, Hergé, el creador de Tintín era un apassionat de la informació i de les novetats tècniques i que bona part de les escenes, de les màquines i dels vehicles que apareixen en les aventures del periodista estan profundament documentades en tots els seus retalls de premsa que es guarden a l’Hergé Fountadion, Martin es revela també com un gran coneixedor de la història antiga i moltes de les estructures i trames de Joc de Trons estan directa o indirectament inspirades en episodis històrics sense que això li resti mèrits a la seva imaginació desbordant, ans al contrari. 

I com que és de suposar que a hores d’ara hi hagi pocs lectors que no estiguin mínimament familiaritzats en la història dels Lannister, els Stark i els Targaryen, i tot i el risc de deixar caure algun espòiler Huddleston arrenca amb una introducció que ho situa tot i entra en matèria amb el Mur, la perillosa i gèlida frontera entre els Set Regnes i els temibles Caminants Blancs, un mur que podria tenir certs paral·lelismes amb el Mur d’Adriano, una meravella arquitectònica dels romans que feia de separació entre Anglaterra i Escòcia. D’altra banda, i analitzant les lectures, els relats i els gustos de Martin, també arriba a establir un cert lligam entre els zombis gelats del Nord amb les criatures sobrenaturals de Lovecraft o amb la Ciutat dels Óssos que troba el khalasar de Daenerys quan vaguen pel desert. I per no parlar de la gran arma, el Foc Valiri, directament lligat al Foc Grec, una arma naval de l’Imperi Romà d’Orient, una barreja de nafta, sofre, greixos, salnitre i calç viva que s’encenia quan entrava en contacte amb l’aigua.

Directa podria ser també la relació dels dothrakis de Khal Drogo amb dos pobles nòmades i guerrers que va atemorir i vèncer grans imperis d’Orient i d’Occident, els huns i els mogols o la que podrien tenir els habitants de les Illes del Ferro, més lligats al mar que la terra, amb els vikings i fins i tot, en un exercici d’imaginació, relaciona Roca Casterly amb el Penyal de Gibraltar, un indret força lligat a la història anglesa, per no parlar del lligam, molt més eteri però sòlid, entre alguns dels protagonistes i els personatges dramàtics de Shakespeare.

Un llibre de lectura apassionant que demostra que la història no és gens avorrida i que en mans d’un narrador insòlit com George R.R. Martin i degudament combinada amb referències literàries, es pot transformar en una eina meravellosa i amb una capacitat més que brillant per anar als límits de l’aventura i de la imaginació.