Categoría

Título

Autores

Artículo

Hi ha una cèlebre frase a la pel·lícula El tercer home de Carol Reed que els cinèfils recordaran, encara que no sigui de manera textual. Aquest clàssic del setè art va ser protagonitzat per un Orson Welles en el cim del seu descomunal talent. A ell adjudiquen aquesta fantàstica cita pronunciada en un diàleg amb l’actor Joseph Cotten: «A Itàlia, durant trenta anys sota els Borgia, hi va haver guerres, terror, assassinats i vessament de sang, però van produir Miquel Àngel, Leonard da Vinci i el Renaixement. A Suïssa van tenir amor fraternal, cinc-cents de democràcia i pau, i què van produir? El rellotge de cucut». Com les associacions d’idees són així de peculiars, l’esment cinematogràfic ens va venir al cap mentre repassàvem amb vells amics la nostra trajectòria vital. Val a dir, d’entrada, que el llistat d’experiències viscudes en primera persona o presenciades com a contemporanis ens va deixar esmaperduts, gairebé desbordats. Arribarem a la conclusió que en les nostres existències havíem passat per un cúmul de fets i circumstàncies de tota mena inimaginables en quantitat i qualitat si ho comparàvem amb els nostres ancestres. Ells haurien necessitat cinc segles per sumar tot el que nosaltres i els coetanis hem acumulat des de la infantesa.

Imagineu que vau nàixer en els anys cinquanta del segle passat. Afegiu-hi el llegat cultural que us van transferir les generacions anteriors i aneu avançant any per any, sense que calgui detallar-ho aquí. Penseu com era la vida aleshores i com és ara. Què us va fer tal com sou, quins fets van deixar empremta, quines petites o grans revolucions de qualsevol caire heu presenciat. A tall d’exemple, permeti el lector que exposem un detall personal que els ajudarà a desenvolupar la bateria de records en cadena: Quan vam començar en aquest ofici fa una pila d’anys, les primeres passes les vàrem donar en aquest diari que teniu a les mans, que s’imprimia en una rotoplana -ni tan sols rotativa- molt més propera als temps del Gutenberg original que no pas de les modernitats digitals del nou segle. Les linotípies on s’escrivien els textos fonien el plom i als becaris se’ls aconsellava beure llet per pal·liar els efectes que aquella atmosfera digna de Dickens produïa. Es corregien galerades, la tinta anava amunt i avall empastifant-ho tot i el Diari era Español, integrat a la cadena Prensa del Movimiento pròpia de la dictadura, encara que fóssim ja al tardofranquisme. Entenen el joc de la proposta? Doncs repassin a fons, confiïn en la memòria personal i col·lectiva, contrastin els seus pensaments amb els de la gent estimada que els puguin ajudar a completar el quadre i se n’adonaran. Una més d’aquells temps d’iniciació vocacional: No s’imaginen el brogit que es sentia en una redacció quan deu o quinze màquines d’escriure manuals actuaven com una orquestra desafinada al mateix temps. O els decibels de la sala de teletips i la quantitat de tabac que s’arribava a consumir a l’hora del tancament d’edició.

Hem viscut tant, de tot i massa que resulta difícil de creure. Localment, globalment, tant és, no importa. Recordeu el vostre entorn d’infantesa i compareu-lo amb l’actualitat. Els canvis en qualsevol ofici, la caiguda de pilars i eixos que semblaven inamovibles. Vam arribar a la Lluna i vam veure com queia l’URSS, per posar dos exemples que esperonin la imaginació en el repàs. I ara, després de la revolució digital, ens espera l’escombrada que propiciarà la intel·ligència artificial. Encara que mai no ens haguéssim mogut de lloc, els nostres coetanis podrem emular Neruda confessant que hem viscut a fons quan ens arribi l’hora de tocar el dos. La relació és tan enciclopèdica que posa al mateix temps un immens pes sobre les nostres espatlles i un enorme agraïment per la immensa sort d’haver estat testimonis d’aquest període de la Humanitat, ple en grau superlatiu. Quan disposin d’uns minuts lliures, repassin el seu pas per aquesta vida i sentiran, per força, aquestes sensacions tan aclaparadores com plenes.