Categoría
Pla de la Font
Título
Un camió no és una catedral (ni una barraca)
Autores
Antoni M. Piqué
Adjunt a la Directora

Artículo

En els viatges gairebé diaris per l’autopista AP-7 veig passar camions i més camions. Són objectes bonics. Mercedes, per exemple, acaba de llançar nous tractors amb una estètica futurista excel·lent. Fan goig. L’observació assídua d’aquests vehicles, però, m’ha dut a una conclusió senzilla i segurament equivocada: un país no es coneix tant pels seus monuments com pels seus objectes corrents. Els monuments, al capdavall, són excepcions; els objectes d’ús quotidià són la vida mateixa. I si hem de jutjar l’estat del gust del país per les lones, els remolcs, les caixes i les cabines dels camions que el travessen amunt i avall, la impressió no és gaire falaguera. No demano filigranes. Un camió no ha de ser una catedral ni un moble d’ebenista. Però en la decoració general d’aquests vehicles sembla haver-se imposat una lletjor tossuda: tipografies barroeres, logotips malgirbats, eslògans de fira, dibuixos grotescos, combinacions de colors d’una vulgaritat gairebé ofensiva. Per a algú com jo, que passa cada dia un parell d’hores a l’autopista, tot això fa mal als ulls, com una sala d’estar decorada amb garlandes de Nadal —d’aquestes de serrellets lluents— o amb un quadre del Yago Hortal. No riguis. Sense comptar la cabina, un camió exposa a la vista una superfície de vuitanta-tres metres quadrats: més que molts pisos. L’estètica d’un tràiler no és, per tant, cap detall. Són intolerables aquestes fantasies de brocanteria visual que fan de molts camions una mena de barraca ambulant. Una societat s’acostuma al que veu. I si se la nodreix de formes barroeres, de proporcions dolentes i d’un desordre visual incessant, se li degrada el sentit de la mesura. La vista també s’educa. Parlo de civilitat. L’estètica és una forma elemental de respecte: per la feina ben feta, per la vista dels altres, per aquest tros de món que tots plegats hem de travessar. Exigim camions bonics, ben decorats: una societat que no posa cura en la forma dels seus objectes és sospitosa de no posar-ne gaire en la forma de les seves idees.