Categoría

Título

Autores

Artículo

Quin rebombori ha muntat, la Rosalia. A casa ens té desconcertats. Ens sabíem lletra per lletra la cançó Despechá i ja estàvem fets a veure-la cobrint-se les parts nobles amb unes ungles ultra llargues a la portada del disc. De sobte, comença a fer declaracions espirituals a les entrevistes.

Jo no sé què té el cotxe en clau d’ambient familiar, però tinc ben comprovat que, quan viatgem tots plegats, els nens aprofiten per fer-nos preguntes d’allò més reptadores. Suposo que saben que no tenim escapatòria. L’altre dia, mentre sonava una música gens relacionada amb el tema, ens surten amb: «Mami, ara la Rosalia és cristiana?». No ho sé i tant em fa, vaig pensar. Abans de dir res, però, vaig reflexionar una mica més la resposta.

Rosalia mou consciències i genera incomoditat. És indiscutible. De fet, la seva carrera ha consistit a remenar, sollevar, aprofundir, revolucionar. La seva línia artística pot agradar o no, però té veu pròpia i això és molt més del que altres poden dir.

En el lapse de tres segons que devia trigar a contestar, em va venir al cap l’àvia de la noia. Ara no recordo quina cançó és, però n’hi ha una on hi adjunta un àudio de la seva iaia on li expressa amor i orgull, i també preocupació pel camí carregat de reptes que segueix la cantant. També la insta a recordar que el més important a la vida és la família. I rectifica: No, primer Déu i després la família. Que no ho oblidés mai.

Què decisiu és tenir referents de veritat! No vull dir només ídols o persones que ens inspiren, sinó persones que ens coneixen de debò, ens estimen i les estimem. Algú capaç de parlar-nos en la veritat, aconsellar-nos i corregir-nos sense allunyar-se ni un mil·límetre de l’actitud d’acollida incondicional.

Pel que vaig entendre, l’àvia és un referent fonamental per la Rosalia. El seu amor i la seva preocupació han estat brúixola que l’ha guiat tant en moments de llum com de foscor. Personifica la llar, la tornada a casa, on un pot ser sense haver de pretendre res.

No soc ningú per jutjar el cor de la Rosalia. Penso que està en un camí complicat, perquè els que abans li ballaven l’aigua, ara se n’aparten, la critiquen i la sentencien. D’altra banda, els cristians la veiem amb la reticència d’algú que ha entrat fent molt de soroll i temem que ho faci saltar tot pels aires abans de marxar tal com va arribar.

No cal ser un geni per adonar-se que a la seva forma de viure s’hi poden oposar molts arguments. Tanmateix, no se li pot negar que busca. Té set de veritat i no es conforma.

Es pot equivocar molt, com tothom. Pot arrencar un camí i extraviar-se, com tothom. Però té a favor seu que està viva en sentit intel·lectual i espiritual. Segurament, el paper de l’àvia ha estat crucial per a mantenir aquesta actitud malgrat l’èxit.

I això em porta al moment: «Mami, ara la Rosalia és cristiana?». Vaig respondre que no ho sabia del cert. Que m’alegrava que algú que aparentment ho tenia tot tingués l’honestedat de mirar-se el seu cor i veure que tot allò que el món li ofereix no l’omple.

Al marge que poguem errar una o mil vegades, és una gran notícia constatar que hi ha persones que es fan preguntes i busquen respostes, com els meus fills o l’artista en qüestió. La pitjor cosa que et pot passar a la vida no és fracassar o caure, sinó estar mort per dins: sense consciència, sense incògnites, sense aprendre i, per tant, sense gaudir. Si ho estem, potser és per manca de referents. El món seria un lloc millor si tots tinguéssim al costat algú com l’àvia de la Rosalia.