Categoría

Título

Autores

Artículo

Durant els darrers deu anys, la població a la província de Tarragona, ha crescut en 83.618 persones segons l’últim cens tancat; és a dir, un 10,6%, assolint els 874.672 habitants a principis del 2025.

Durant els últims deu anys dels quals disposem dades, a la nostra demarcació el producte interior brut (PIB) a preus corrents ha crescut un 35,38%, assolint l’any 2023 els 29.471 milions d’euros. I si ens fixem en el PIB per càpita, el creixement ha estat inferior, però se situa en un 35,38%, assolint al mateix any la xifra de 34.463 €.

Així com la població, el PIB, o el PIB per càpita són fàcilment mesurables, el benestar o la percepció de benestar de les persones no ho són tant. S’està percebent al llarg dels darrers anys, malgrat l’increment de la riquesa nominal generada globalment, i a nivell per càpita, que la gent té la sensació que el seu benestar no s’incrementa, sinó més aviat es minora. Els motius són diferents, però indicaré els que crec més rellevants.

Un primer és la inflació, a falta de les dades definitives del 2025, l’augment de l’IPC a Catalunya durant els darrers deu anys estarà entorn del 27%, per tant, el creixement del PIB nominal i el del PIB per càpita queden molt minorats una vegada es té en compte l’impacte de la inflació. En termes reals la millora és molt modesta.

En segon lloc, cal indicar que per un tram important de la població la seva percepció de benestar ve molt condicionada pels serveis públics que reben. I com recordava la setmana passada, durant els darrers deu exercicis la Generalitat de Catalunya només ha aprovat pressupost en quatre ocasions, i en l’àmbit estatal només s’han aprovat cinc pressupostos dels darrers deu anys. És evident que la falta de pressupostos, i en el cas de Catalunya l’infrafinançament, afecta el nivell i la qualitat dels serveis públics. De fet, durant els darrers deu anys el creixement dels serveis públics bàsics a la nostra demarcació, sanitat, educació, justícia, seguretat, serveis socials, no han augmentat per absorbir un creixement de la població superior al 10%. La falta de pressupostos també afecta les instal·lacions i edificis necessàries per prestar aquests serveis, hospitals, centres d’assistència primària, escoles, jutjats, que tampoc s’han ampliat per assumir el creixement de la nostra població al llarg de les últimes dècades. El mateix podem dir de les infraestructures de comunicació, que avui en dia resulten bàsiques. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre pateixen un dèficit històric, agreujat per l’increment de població del país, en les infraestructures ferroviàries i viàries.

En tercer lloc, per contribuir al benestar de la gent, tenir resolta la necessitat d’habitatge també és fonamental. I aquesta qüestió, ha empitjorat notòriament durant els darrers deu anys. Hem incrementat la població, però no hem incrementat l’habitatge, per tant el preu d’aquest creix, i cada vegada resulta més difícil trobar lloc per viure i per emancipar-se els joves. Durant els últims deu anys, hem incrementat la població en més de vuitanta mil persones, a la província de Tarragona; i tan sols s’han construït i acabat 7.000 habitatges, incloent-hi les segones residencies, dels quals només 311 eren habitatges protegits. I aquest problema no es resolt intervenint el mercat i controlant els preus, perquè així l’oferta no s’incrementa. Si incrementem la població cal incrementar la construcció d’habitatge, si no el problema no es resoldrà, s’agreujarà.

Per tant, malgrat en algunes ocasions, i des de diferents àmbits institucionals, es pretén equiparar creixement de població, creixement nominal del PIB, o inclús creixement del PIB per càpita a prosperitat i millora general del benestar de la població, no sempre és així. Cal analitzar, valorar i resoldre els problemes que plantegen altres variables. I aquest és el repte que tenim al país durant els anys vinents.